l'altre vida d'Adèle


la-vida-de-adele-basada-en-la-novela-grafica-el-azul-es-un-color-calido

He vist La vie d'Adèle, i la meva opinió com a persona humana és que tampoc és tan bona pel.lícula com m'havia imaginat, segons les opinions d'algunes amigues.

Crec que volien mostrar l'amor entre dues noies, i potser mostren un tipus de relació que pot esdevenir entre dues dones, però  ni de bon tros transmet el sentiment que hi sorgeix. 

Primer crec que les relacions amoroses i sexuals entre dones no són tan sexuals, al menys en la meva experiència, i el sexe sol ser d'una manera més natural, no amb tantes posturetes, que potser si, es fa, però d'una manera més subtil, molt i molt més, cosa que esdevé una sensació molt més profunda, i com diuen a un diàleg del mateix film, no es pot explicar en paraules.

El sexe no és ni de bon tros tant important en una relació entre dues noies.

L'amor entre dues noies sol començar amb una mirada com en aquest film, i segueix moltes vegades a la ment de cada una de les noies, i aquesta imatge de l'altre persona al cap, gira, regira i et transmuta en un ésser que viu cercant retrobar-la en la realitat d'alguna manera. Moltes la rebutgen, perquè si, sol fer mal, habitualment o una de les dues no te la mateixa sensació, o no te forces per portar endevant una relació tant intensa durant molt de temps seguit.

Si es portés a terme es deixaria de viure la resta de cosas de la vida. Cremen en l'ànima.

I si, estic d'acord, que la vida sol passar entre desfetes d'amors que passen per la vida un dia, amb sort, i un altre desapareixen.

Et trobes, dura un temps, i després per la raó que sigui, avorriment, diferents expectatives, objectius vitals, necessitats, o passa algú nou per davant, i es finiquita, poc a poc, ràpid, es solapa, o es perd... 

Les relacions sentimentals entre dones solen reproduïr el mètode erroni de la parella cristiana caucàsica heterosexual i patriarcal, que no vol dir que cap de les noies faci de noi, sinó que solen anar-se a viure juntes, i allà tot es complica, ja que es barreja amor amb amics, familia, feina i problemes del dia a dia, que deixen de banda poc a poc l'amor.
Pot ser que creixi l'amor en algun cas, no dic que no, però normalment no és el mateix amor, sinó que es transforma en una altre tipus de sentiment.

Quan les dones que estimen altres dones perden la il.lusió de trobar la parella ideal que els enamori cada dia,  dons moltes, ho dic per la experiència del meu entorn, cerquen alguna noia que tingui les coses que més o menys els hi valdrà la estabilitat social i econòmica.
Està clar, això també és la reproducció d'un model de conducta heterosexual.

Així que si no ets jove, no tens bon tipus, i no tens pasta, i/o feina "estable", no sols ser punt de mira de cap d'aquestes. Però millor penso, tampoc mola molt ser la parella d'una persona així que valora aquestes coses.

Les noies et poden deixar per no tenir carrera, per no tenir feina fixe, per no viure a prop, per que es perd la xispa, o per que no parles la mateixa llengua, per que la teva familia no encaixa, per que el teu gust musical no és similar, per no voler sortir de l'armari, etc.

La màgia és com l'energia, es transforma, en sentiments, i els vius en el moment, d'una manera tant intensa que no es pot descriure, i aquesta és la part bona de la cosa, la màgia torna, amb altres ulls, altre pell, altre olor, de tant en tant, i si vols... i cada cop sol ser més viva, més forta, sol cremar més encara, i sentir-la és increïble.

+ info: http://guardiaoscura.com/2013/11/03/la-vida-de-adele/ link:
http://streamcloud.eu/ru5mysxi32z3







si em fas un like vol dir que t'agrado?


La meva mare valora que li pugui agradar a algú si em fa "likes" al meu Facebook.

L'altre dia la meva mare em preguntava si tenia algun "ligue" nou, i li vaig dir que no,
i ella em va dir tampoc he vist ningú nou et faci "like" a les teves publicacions de Facebook.

Estimar està massa vinculat al patiment moltes vegades i maneres de fer de les persones,
si et fa mal, per a mi, no és amor.



A la meva vida m'he trobat amb moltes persones i estils de viure l'amor.

Fins ara veig moltes persones que cerquen seguretat, i així algú que tingui possessions, en gran part vol dir: bona feina, bon pis, cotxe, etc; pot ser que ho busquin conscientment i inconscientment, i no se ben be quina de les dues possibilitats és més mesquina.



Això a part de que aquella persona tingui bon cos i cara, sigui àgil, saludable i alegre.

L'amor i el sexe mouen el món.
Els diners mouen el món, per que sabem que mouen l'amor. Moltes vegades. Poca gent he trobat que estimi per estimar. Sense buscar res a canvi.

A la carrera de Publicitat I Relacions públiques que  he estudiat crec que el més important que he aprés és que la vida humana es bassa en la comunicació i la creació de vincles emocionals entre persones i coses.



Com en el marketing mix d'una empresa qualsevol dues persones o les que siguin que compossin "la parella", han de tenir objectius similars comuns, per poder motivar-se i seguir endavant.
Per que trionfi el vincle també és molt important que les persones tinguin una cultura similar, de manera que el fet de compartir ciutat, món, i estil de vida, experiències, els faci més proclius a mantenir-se en el temps com a parella.

Puc diferenciar aquestes diferents tipologies actuals de maneres d'estimar:
  1. Ara també existeixen els perfils de persones que no volen estimar, no volen experimentar aquest sentiment. Prefereixen jugar a videojocs, o veure sèries de TV, fer esport, restaurat mobles antics, fer "El camino de santiago", etc; entre d'altres opcions.
  2. També n'hi ha que cerquen sexe inconscientment, segurament, i aparentment sembla que vulguin parella. Però el seu objectiu són els orgasmes, i sol passar, que en parella es sol tenir sexe més constantment i amb més freqüència.
  3. D'altres només volen sexe clarament.
  4. Algunes persones només volen amor, contacte físic. Companyía per no sentir-se soles.
  5. Hi ha gent que estima la trama, més que el desenllaç.

Està clar que el model del conte de fades de Holliwood ja no existeix i tothom en som conscients. Volem a alguna persona, o varies si cal, que ens aportin coses positives, que sumin, que millorin, que respectin la nostre independència i alhora elles tinguin la seva, sense trepitjar la bombolla d'espai i temps personal de cada persona.

Volem persones lliurepensants, lliurestimants, sense pors, amb autoestima, etc...

L'objectiu?
Compartir...

Bibliografia:
1)
Fa dues setmanes vaig robar un llibre que em va cridar per seu nom Sex@amor Las nuevas claves de los encuentros amorosos , d'un tal Jean-Claude Kaufmann.
Internet ha revolucionat el panorama de les trobades amoroses . Kaufmann mostra fins a quin punt « les regles del joc » han canviat i proporciona algunes claus de l' univers amorós actual .

Encara que virtual ofereix una gran llibertat , passar al món real sempre és complicat : on quedar ? , Ens donem la mà o ens vam besar ? , Deu l' home pagar el compte i la dona fingir que treu la cartera ? , Hi ha que besar-se o fins i tot anar a dormir la primera nit ?

En Sex @ mor es navega per xats i pàgines de trobades , on els internautes utlitzen estratègies molt variades per respondre a aquestes preguntes . L'anonimat d'internet permet establir nombroses relacions amb sorprenent rapidesa però de vegades no és fàcil combinar sexe i sentiment , plaer d'una nit i relació duradora . Es pot arribar a convertir el sexe en una forma d'oci més ? La idea que es puguin separar radicalment dues categories - per divertir-se o per buscar l'ànima bessona - potser és il · lusòria .


Les dones , especialment , estan en l'ull de l' huracà : se senten atretes a gaudir de la seva nova llibertat sense lligams , però rebutgen comportar-se segons el model masculí tradicional .

Sex@mor. Las nuevas claves de los encuentros amorosos











2) 

Señoras, señores, monstruos varios de mis amores... si no leeis Pornoburka de mi queridisima Brigitte Vasallo dejareis de ser personas interesantes. Porque sus reflexiones son lo más y destila crítica amor y pasión a más no poder. Es un hecho!

*
3)
Article de com es sent la ment enamorada
http://elartedesabervivir.com/el-cerebro-enamorado/

4)
Referents de parelles lèsbiques?
Potser estem repetint el model heterosexual mort en les parelles lesbianes.. i hauriem de cercar un model nou a la mida de les nostres necessitats reals actuals...
http://www.mirales.es/cultura_entretenimiento/en-la-sociedad-estamos-faltos-de-referentes-reales-de-parejas-lesbicas/
@lutxana
Què en penses?

www.lutxana.es