He vist La vie d'Adèle, i la meva opinió com a persona humana és que tampoc és tan bona pel.lícula com m'havia imaginat, segons les opinions d'algunes amigues.
Crec que volien mostrar l'amor entre dues noies, i potser mostren un tipus de relació que pot esdevenir entre dues dones, però ni de bon tros transmet el sentiment que hi sorgeix.
Primer crec que les relacions amoroses i sexuals entre dones no són tan sexuals, al menys en la meva experiència, i el sexe sol ser d'una manera més natural, no amb tantes posturetes, que potser si, es fa, però d'una manera més subtil, molt i molt més, cosa que esdevé una sensació molt més profunda, i com diuen a un diàleg del mateix film, no es pot explicar en paraules.
El sexe no és ni de bon tros tant important en una relació entre dues noies.
L'amor entre dues noies sol començar amb una mirada com en aquest film, i segueix moltes vegades a la ment de cada una de les noies, i aquesta imatge de l'altre persona al cap, gira, regira i et transmuta en un ésser que viu cercant retrobar-la en la realitat d'alguna manera. Moltes la rebutgen, perquè si, sol fer mal, habitualment o una de les dues no te la mateixa sensació, o no te forces per portar endevant una relació tant intensa durant molt de temps seguit.
Si es portés a terme es deixaria de viure la resta de cosas de la vida. Cremen en l'ànima.
I si, estic d'acord, que la vida sol passar entre desfetes d'amors que passen per la vida un dia, amb sort, i un altre desapareixen.
Et trobes, dura un temps, i després per la raó que sigui, avorriment, diferents expectatives, objectius vitals, necessitats, o passa algú nou per davant, i es finiquita, poc a poc, ràpid, es solapa, o es perd...
Les relacions sentimentals entre dones solen reproduïr el mètode erroni de la parella cristiana caucàsica heterosexual i patriarcal, que no vol dir que cap de les noies faci de noi, sinó que solen anar-se a viure juntes, i allà tot es complica, ja que es barreja amor amb amics, familia, feina i problemes del dia a dia, que deixen de banda poc a poc l'amor.
Pot ser que creixi l'amor en algun cas, no dic que no, però normalment no és el mateix amor, sinó que es transforma en una altre tipus de sentiment.
Quan les dones que estimen altres dones perden la il.lusió de trobar la parella ideal que els enamori cada dia, dons moltes, ho dic per la experiència del meu entorn, cerquen alguna noia que tingui les coses que més o menys els hi valdrà la estabilitat social i econòmica.
Està clar, això també és la reproducció d'un model de conducta heterosexual.
Així que si no ets jove, no tens bon tipus, i no tens pasta, i/o feina "estable", no sols ser punt de mira de cap d'aquestes. Però millor penso, tampoc mola molt ser la parella d'una persona així que valora aquestes coses.
Les noies et poden deixar per no tenir carrera, per no tenir feina fixe, per no viure a prop, per que es perd la xispa, o per que no parles la mateixa llengua, per que la teva familia no encaixa, per que el teu gust musical no és similar, per no voler sortir de l'armari, etc.
La màgia és com l'energia, es transforma, en sentiments, i els vius en el moment, d'una manera tant intensa que no es pot descriure, i aquesta és la part bona de la cosa, la màgia torna, amb altres ulls, altre pell, altre olor, de tant en tant, i si vols... i cada cop sol ser més viva, més forta, sol cremar més encara, i sentir-la és increïble.
http://streamcloud.eu/ru5mysxi32z3