Sèries en sèrie, en serio.

Silenci. Temps i espai.

Sèries d'època.

REFLEXIONS.

Va ser fa molts anys, potser ja en fa gairebé cent anys ( estic veïent el darrer capítol de "14 de abril, la República).
Era abril també. Van expropiar les propietats als terratinents. A la fi la terra seria d’aquells que la treballaven i no dels “senyorets”.
Es podien divorciar, les dones podien votar, etc, van ser  drets guanyats desprès de moltes lluites socials reivindicatives. Fins hi tot s’estava aprovant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Eren temps difícils en els que a la resta d’Europa creixia una estranya força populista que amagava de cara l’egoisme, el racisme, la xenofòbia, la mort i l’extermini de milions de persones.

Mires aquestes sèries històriques que trobem ara molt sovint a la T.V i sabem el final, sabem què passarà. Sabem que tot es trencarà en no res.

Que aquells que lluiten pels seus drets moriran, que aquelles que volen ser lliures moriran, que aquells que tenen els privilegis els seguiran tenint la resta del segle.

Ara tenim el plaer de poder veure una mica el que va passar, els guionistes, directors i productors, sobre tot, s’han tret la por.

Aquesta por que encara ens ronda sovint de poder tornar-hi al pou del no res, de la sang, de perdre vides.

UNA MODA?


La cosa va començar amb The Tudor, on relaten la història de la família reial d’anglaterra, explicant com es va dividir l’església catòlica.
I és que les històries basades en fets reals, o aproximats, sempre assoleixen quotes d’espectadors molt interessants.

A tothom ens agrada que ens expliquin històries i més si semblen reals.

Ara mateix tenim a la graella tres sèries que segueixen el fil de la moda històrica i que tracten fets envoltats d'amors possibles i impossibles, situacions més o menys dramàtiques i/o còmiques, segons l'enfocament.
Seguint la base dels guions "de tota la vida" els "pijos" viuen les històries romàntiques i potser algun perdut pobret retrobant l'amor entre classes socials, i/o estaments; i l'humor recau sobretot en la classe obrera, baixa i més tabernera.

QUIN ÉS EL SECRET? (es pregunta tothom...

1.- Les dones.

A totes aquestes sèries podem veure a dones lluitant pels seus drets i llibertats, com a persones, com a dones i com a éssers humans.
El poder, la misèria, l'enveja, l'amor i el desamor, fan de les dones el motor de la nostra història i de la societat.


2.- CAPÍTOLS GRATUÏTS I EN OBERT ON-LINE

Es poden veure gratuïtament tots els capítols "in streaming" on-line a la plana web oficial, cosa que fa molt accesible el visionat a l'hora que convingui a l'usuari/a.


3.- SUBVENCIONS ESTATALS I EUROPEES


Les televisions públiques i privades de la U.E han de projectar a la seva graella un 50% de productes europeus cosa que fa que inverteixin en fer sèries pròpies i així a més tenir els drets per poder-les emetre per Internet on-line i/o "in streamming" i evitar la descàrrega il•legal.

A l’estat espanyol l’any passat es van atorgat subvencions a diferents productores de tot l’estat per fer sèries, mini-sèries, etc; amb continguts històrics.

Ara aquestes productores estan pendents moltes de cobrar per que aquesta subvenció ha sofert la ganivetada de la crisi. Llavors hi ha molts productes similars a backstage de les nostres televisions sense veure la llum per no tenir finalment prou finançament.

Són a més produccions molt costoses per haver de fer molts exteriors, reproduir espais de la manera més fidel possible, crear efectes visuals creïbles, fer servir animals en els decorats i normalment molts personatges a la trama general.


SÈRIE PER SÈRIE. CAS PER CAS.

La Bandolera, telesèrie diària, Antena 3.


Marta Hazas és "La bandolera".

Sèrie que narra amb bastant gràcia les aventures romàntiques d'una noia a Andalusia i recrea situacions històriques com la lluita de classes socials entre "caciques" i jornalers dels camps, anarquistes i religiosos, primers immigrants d'Amèrica i autòctons, bandolers i guardia civils, etc.
Els punts d'humor agredolç la fan una sèrie rodona on cada personatge pot evolucionar cap a diferents rols de manera que sorprengui sempre l'espectador/a.
Tothom passa de ser de bo a dolent sense trobar-ne la raó, cosa que fa que la sèrie tingui a més una bona trama que argumenta una mica i dóna sentit a tot plegat, junt amb un molt bon càsting d'actrius i actors.

http://www.antena3.com/series/bandolera/


El secreto del puente viejo, telesèrie diària, Antena 3.

Una noia que treballa com a dona de fer feines a casa d'uns rics te un fill amb el marit de la dona rica i aquets li treuen el fill. Aquesta noia volta pel món fent de partera i arriba a un poble on es retroba amb el seu passat i així pot recuperar al seu fill.


Megan Montaner és la partera de "El secreto del puente viejo".

Sèrie molt en serio, amb tocs d'humor una mica "caspossos" però encertats.
Bons actors i actrius, però massa allargades les trames dels cápítols pel meu gust, però potser interessants per un públic semblant al de les "telenovelas".

http://www.antena3.com/series/el-secreto-de-puente-viejo/


14 de Abril, La República. Telesèrie setmanal. TVE 1.

Verónica Sánchez a "14 de Abril, la República".


La història des de un punt de vista general del que va ser aquest periode històric al nostre pais, de com van assolir molts drets i poc després es van deixar perdre.
Trama molt intensa d'amor entre personatges de diferents classes socials que no volen perdre els seus interessos financers pels sentiments.
Sèrie molt ben feta en general i sobretot que potència les escenes de llit que tan s'han trobat a faltar últimament a les sèries que es fan aquí ( remmember "la calle del deseo") i cosa molt saludable que s'ha de seguir enfocant lliurement i sense prejudicis.

http://www.rtve.es/television/14-de-abril-la-republica/


Ermessenda. Minisèrie. TV3.

Història de lá dona més poderosa de l'època i el bressol de la envejosa burguesia catalana.
Sèrie ben feta i amb tots els actors que esperavem que sortissin, més o menys endollats d'altres sèries de la cadena catalana pública.
Una dona amb poder, un grapat d'envejossos, de propietaris per llei divina, que viuen a costa de la majoria de gent treballadora dels seus camps.
Corones, banderes, fronteres, murs, que ja sabem on ens han portat, a separar i no a unir.


Laia Marull a "Ermessenda".

Està be que facin "feines" com aquesta i estaria be que en féssin més, però després de menys d'un mes de la seva emissió sembla impossible trobar els vídeos a la web per poder-los visionar, cosa que ens fa sospitar que aquest producte no va fer gaire gràcia en general.
Esperem que les retallades tampoc a TV3 vagin per aquí i si pel canal d'esports que no calia.

capítol 1:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3408250
( joc: a veure si pots trobar el capítol 2)


Hispania. Telesèrie setmanal. Antena 3.

Manuela Vellés és Helena a "Hispania".


Aquesta història ens porta ràpidament a l'època de la invasió romana a la península ibèrica.
Sempre els de fora són els dolents i els que volen implantar les noves "lleis".
Les trames romàntiques no enganxen massa en aquesta sèrie i sí les meravelloses actrius que llueixen "palmito" i ofici.
Estem esperant la nova temporada i agraïnt que algú s'hagui propossat una mica enrecordar-nos que tots venim del mateix "hommo sapiens".
Inspirada suposo en Gladiator i films d'aquest tipus fa un apropament molt entretingut i dolorós, amb un sempre gran i destacable Lluis Homar.

http://www.antena3.com/series/hispania/



La princesa de Éboli, minisèrie, Antena 3.

Belén Rueda, és "La princesa de Éboli".

Impressionant Eduard Fernandez.
Amb aquestes paraules podria començar i acabar aquesta descripció.
No el vaig reconèixer fins després de mitja hora en pantalla.

Dos capítols en sèrie, biogràfics, que tornen a demostrar com les dones han tingut i ténen molt de poder en tota la història.
Molt be tots els actors i la trama, encara que el final no està del tot polit.

http://www.antena3.com/series/la-princesa-de-eboli/



CONCLUSIONS.

Les banderes són emblemes que fan distincions entre les persones, les fronteres ens separen, quan tothom és igual, i tenim els mateixos drets a decidir fer i desfer amb la nostra vida.
Desprès de molt o poc temps veïem que la història és la mateixa i simplement canvia el context.
Rics i pobres, amants i amats, més o menys sexe, religió o no religió, masclisme, violència i por, molta por a ser lliures.
Les dones sempre han estat el motor de la nostra història i potser ara comencem a veure-ho més clar.

Hi ha un grapat d'actrius i actors, directors/es, productors/es, guionistes, tècnics, etc;  joves, i no tan joves,  sobradament preparats que destaquen pel seu bon ofici i que temo que no tindràn cabuda en el món del cinema si no es fan més esforços en subvencions com  aquesta per donar noves oportunitats per crear continguts de tanta bona qualitat al nostre territori, i que no ténen res a envejar a les produccions extrangeres.


***