Ves al contingut principal

gobernança global

*en el camí...

La Globalització ha establert des dels anys 60 una revolució social gràcies a l'evolució humana en transport comunicació i tecnologia...
per relacionar intensament tractes econòmics de tot el món amb tot el món...

Això ens ha portat per inèrcia a un món amb les seves diferents societats molt més interrelacionades i integrades, amb relacions intensificades i l'intercanvi internacional integrat en qualsevol economia...
situació moltes expertes anomenen: Gobernanza Global.

Entitats mundials s'han transformat en multinacionals transnacionals i s'han creat institucions internacionals i supranacionals com ara les Nacions Unides (NU), la ONU, el  Banc Mundial(BM)  i el Fons monetari Mundial (FMI)...

Tot això sorgeix desprès de la fi de la 2a Guerra Mundial amb l'aliança "obligada" dels paisos forts del món per fer l'entessa entre EEUU i Japó...
i evitar una futura 3a Guerra Mundial...

L'FMI sorgeix arrel del crack del 29 per crear un ordre en el sistema monetari internacional i evitar futures crisis capitalistes...
El Banc Mundial en principi està fet per que els països en desenvolupament rebin recolzament per part dels països colonitzadors, cooperació entre diferents estats com ara Mèxic, Canadà i USA...
A la UE van fer el Tra.ctat de Maastrich per provocar i legalitzar el lliure comerç i es van crear 3 zones per fer el comerç internacional creant una nova economia global regionalitzada i asimètrica que garantia els privilegis dels països rics en contra dels pobres i evitava l'entrada en el comerç global a països petits o en desenvolupament...

3 Zones lliure Comerç
+  Nord amèrica
+ UE
+ Sud Est Asiàtic


http://www.vivelohoy.com/noticias/8044622/banco-mundial-insta-al-g-20-a-actuar-sobre-precios-de-alimentos

Les entitats Multinacionals i l'economia global han provocat situacions en les que les empreses substitueixin al sistema polític de països,  influenciant i/o manipulant segons els seus interessos directament a governs i economies...

Exemples:

+ Empreses de la industria farmacèutica dels Estats Units que varen avalar el cop d'estat a Xile matant el seu president legítim Allende i imposant una Dictadura militar, amb milions de torturats i assassinats brutalment...

+ Anglaterra: influencia directe dels mitjans de comunicació de la multinacional Murdoch...

+ Els banquers Emilio Botín (Banco Santander) i Isidre Fainé (La Caixa) a Espanya....
han manipul.lat governs, lleis i mitjans de comunicació per privatitzar empreses públiques i fer-se'n ells amb aquestes i la seva gestió, com ara Gas Natural, Endesa, Fenosa, Telefónica, Repsol, etc.i ara volen fer el mateix amb l'educació i la sanitat...

 
isidre fainé. http://www.elmundo.es/mundodinero/2007/06/06/economia/1181127936.html
emilio botín. http://asambleademajaras.com/articulos/detalle_articulo.php?id_articulo=649

+ La dictadura a Líbia  per part de Gaddafi ha estat emparada per la protecció internacional per interessos geopolítics gràcies als recursos naturals de petroli i gas que vénen...

+ EEUU va avalar a la dictadura de Noriega Panamà per quedar-se amb el control del canal de panamà...


Son empreses Multinacionals amb molt de poder que son molt difícils de controlar pels estats polítics i de dret...
limitant així la democràcia i provocant la desigualtat per mantenir els seus interessos comercials...

Així les institucions creades a nivell global per establir i mantenir un ordre mundial en quant al comerç i l'economia perden poder real d'actuació...
moltes d'aquestes empreses influencien directament al Banc Mundial i al FMI...

Però segons experts com Adam Smith  parla sobre el capitalisme com una forma d'economia on no hi ha una autèntica llibertat de mercat ni tampoc plena integració de tots els països del món, ja que hi ha països bloquejats, exclosos directament del cercle d'interessos comercials de les grans potències mundials; que han creat unes normes i institucions que els afavoreixen directament.

Autèntica economia capitalista es fonamenta totalment en la lley de la oferta i la demanda:


i en una economia de lliure mercat, sense control polític i/o internvenció pública.

GLOBALITZACIÓ EN LES SOCIETAT ACTUALS:


Qué és la Globalització?
+ Acceleració i profundització de fluxes i patrons d'interacció social a escala mundial.
+ Referència als processos que estàn intensificant les relacions socials i la interdependencia a escala planetaria.


És un concepte recent, nascut als anys 90.


És un fenòmen multidimensional: ocupa les vessants de la cultura, els mercats econòmics, laboral, medi ambient, etc.


-->; Amb dues dimensions destacades:


1. Econòmica i
2. Politica.


És un fenomen macro i local: afecta a grans empreses i a la nostra vida quotidiana de forma immediata.

Exemple: varietat de productes de diferent origen al mercat.

Aquest fenomen és un procés que ens fa adonar-nos que les nostres accions ténen conseqüències per a la resta del món i les dels altres en la nostre. Els problemes globals ens influeixen directament.


FACTORS DE LA GLOBALITZACIÓ:

+ REVOLUCIÓ  DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ / TICS

- Noves i millors TICS: INTERNET, MÒBILS, ORDINADORS,  etc.
- Abaratiment de costos de tecnologies: aviació.

Teléfonos móviles: 1978 (los 1o), 1998 (305 millones), 2003 (1000 millones)
Tránsito aéreo mundial: 1950 (25 mill. Pasajeros), 1996 (400 mill.) 


ALTRES FACTORS DE LA GLOBALITZACIÓ:


1.  Fi de la Guerra Freda


   1.1 Noves institucions de gobernació conjunta internacional i regional: UE, USA, Nacions Unides, etc.


    1.2 Després del 11S: Internacionalització de la seguretat (proliferació d'armes de destrucció massiva)


2. Proliferació d'Organismes intergubernamentals i no gubernamentals: OIG, ONG's, etc



   * OIG: entitat amb la participació de diversos estats per regular o supervisar una activitat d'abast internacional com la gestió de residus, aviació, etc.


   * ONGs: treballen en colaboració amb els governs en la el.laboració i aplicació de mesures respectea a problemes internacionals: medi ambient, ajuda humanitaria, cooperació al desenvolupament, etc.


3. Agreujament de problemes i crisis mediambientals com Txernòvil i Fukujima; o propagació de pandemies com la Sida, la Grip A, etc.


4. Augment de la emigració globlal i sobretot econòmica.


5. Debilitament de les fronteres dels estats actuals i tradicionals, ja sigui per la emigració i/o per comerc i intecanvi.




LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 
/ Societat digital // Societat Red /// Societat conectada /// Societat del coneixement ////


+ La nostre societat ha evolucionat per la utilització intensiva de les TIC's a totes les eferes de la vida.


( No confondre amb EI  Economia de la Informació: amb un sector econòmic potent de informació que contribueix al seu desenvolupament.
Un pais pot tenir una potent EI pero una pobre cultura de informació o dèbil SI ( baix nivell de lectura, escas ús de biblioteques, accés baix a internet...)


+ Redefinicó dels conceptes espai i temps: comunicació entre diferents parts del món en temps real.


+ Creació de xarxes socials d'interacció social en xarxa globals: facebook, twitter, etc.


+ La centralitart de la informació i coneixement en aquesta societa de la educació i la formació


+ Preocupació per convertir la informació disponible en coneixement que sigui motor del creixement i desenvolupament econòmic.


(el coneixement transcendeix la informació: és informació tractada, processada i a la que se li confereix un valor agregat)


Factors de desenvolupament de les SI



+ millora constant de la informática:  la capacitat d'emmagatzement d'informació i la velocitat de procés s'ha accelerat i augmentat espectacularment i continuarà fent-ho. 


+ la digitalització de tot tipus de formats i la informació, amb un mateix tractament i difusió.


+ comunicació via satèlit.


+ la fibra òptica: molts tipus i alta quantitat d'informació es transmeten per la mateixa via.


+ factor politic: alliberalització de les telecomunicacions, desfeta dels monopolis, i privatització de grups d'entitats del sector: telefonia, televisió, etc.


INTERNET



- 1969: en Pentàgon, com sistema de comunicació entre científics del exèrcit.


- Fins als anys 80: unos 500 ordenadores conectados a Internet (en oficines militares i departaments d'informàtica de universitats).


- 1987: uns 28.000 ordenadores (universitats i centres d'investigació) 


- Inici anys 90: “www” (world wide web) com espai per difondre i compartir informació i coneixements; i traslació a Internet.


- Després, popularizació d'Internet: entrada massiva en hogars i entitats. 1994: empresas principal grup d'usuaris per sobre d'universitats




- Augment general en tots els païssos, però amb diferèncias significatives entre desenvolupats i no ( bretxa digital).
Ex.  1998:  88% de usuaris: de nacions en desenvolupament; y 50% son de Norteamèrica (amb només un 5% de la població mundial).


En moment de popularització: caracteristiques d'internet: WEB 1.0.


   + Necesitat d'infraestructura no accessible per a tots (servidors propis o de lloguer)
   + Necesitat de requisits tècnics: programació planes web en html.
   + Web: com un mass media tradiciona: poques emisores, missatges en un sentit.
   + Expressions pàgines personals, e-mail, enciclopèdia online, cercadors.


Nova versió diferent d' Internet: WEB 2.0


    + Accés menys tècnic i obert a més públic:
    + Software lliure.
    + Filosofia de creació oberta, horitzontal i compartida del coneixement: xarxes socials, blocs, wikis, etc.
   + Més participació, més feedback entre emissors i receptors, qualsevol pot ser líder d'opinió.


Versió WEB 3.0 web semàntica:


+ Per la gran proliferació d'informació de la web 2.0 nou desenvolupament per gestionar-la.
+ Comprendre el text en el que s'utitlitzen les paraules.
+ Per això s'afegeixen capes d'informació als continguts (metadades) que els relacionen i els situa en un context.
+ Permet cerques d'informació més precisa 


IMPACTE SOCIAL D'INTERNET 


EFECTES POSITIUS:
+ Afavoreix l'autoorganització de les persones de forma espontània i les relacions socials.
+ Afavoreix les transaccions econòmiques i politiques, etc.
+ Més accés a la informació de tot tipus.
+ Millora el desenvolupament humà: ciutadania millor informada, més activa i participativa.


EFECTES NEGATIUS:
+ Augmenta l'aïllament social i la atomització.
+Dificulta la separació entre la vida personal i laboral.




GLOBALITZACIÓ I ECONOMIA ////

a. Rellevància i expressions de la globalització econòmica.
b. Debat entre escèptics i globalistes.
c. Implicacions sobre la pobressa i la desigualtat.
d. L’ emergència de noves potencies i l’estancament d’Amèrica Llatina.


a. Rellevància i expressions de la globalització econòmica.

GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
Integració econòmica cada vegada més estreta de tots els països a traves del moviment creixent de:
+ Bens i serveis: comerç mundial:

• Comerç  mundial:
1853-1913: un 4% de crexement anual;
1950-1985: 6%;
1985-1996: 7,5%.

+ Capital
Augment dels movimients de capital financer a escala mundial.
1970: 18.000 millones de $ en mercat de cavi
1986:  200.000
1995: 1,3 billones
1998: 1,8 billones
// son bàsicament moviments especulatius (compra-venda divisas)
*Increment de les inversions directes al exterior:
7,8% (del PIB Mundial) en 1967
21,4 en 1996.

+Feina

FACTORS CLAU DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

+ Pes creixent de les multinacionals
+ Estructures institucionals supranacionals

MULTINACIONALS

+ produeixen i/o comercialitzen bens i/o serveis en més d’1 pais.
+ aglutinen la major part d’activitat econòmica mundial
(⅔ parts del comerç mundial)
moltes amb més volum de vendes que els PIB de països sencers

100 primeres multinacionals = vendes = exportció de 120 estats més pobres

Evolució:

+ sorgiment com a fenòmen global després de la 2a GM i desde EEUU.
+ anys 70: s’afegeixen empreses d’Europa i Japó.
+ anys 80: proliferació a tot el món.


IMPLICACIONS DE LA RELEVANCIA DE LES MULTINACIONALS?

Econòmiques

+ la seva activitat substitueix en gran part a mercats nacionals
+ influeix en la demanda de bens i serveis ( pressió consumidors i governs)
+ agents clay de la politica econòmica nacional i mundial

Politiques

+ si tenen més poder més dificil serà poder-les controlar

ESTRUCTURES INSTITUCIONASL SUPRANACIONALS

+ xarxa d’institucions que regules la activitat econòmica més enllà de les fronteres dels estats:
-- Institucions financeres internacionals ( sorgides després de la 2GM)
Origen: ordre monetari internacional devant altre posible “Gran depressió” dels Anys  / FMI i recuperació després 2GM
-- Estructures d’integració / cooperació econòmica entre varis estats: CE / TLC ( EEUU + Canada + Mexic), etc.

Hi ha globalització econòmica però no hi ha economia efectivament globlal:

+ No hi ha plena integració de tots els mercats.
   - hi ha països vetats i exclosos
   - lleis de control afavoreixen els privilegiats

+ No hi ha autèntica llibertat de fluxes de persones, mercancies i capital.
   - No hi ha comerç just.

+ No economia simètrica d’igual accés i oportunitats per a tots els estats:
grans disparitats entre països i regions del món.

La major part del comerç mundial es concentra en 3 regions:

+ NORTEAMÉRICA
+ UNIÓ EUROPEA
+ SUDEST ASIÀTIC

Economia global regionalitzada i asimètrica



DEBAT ENTRE ESCÈPTICS I GLOBALISTES

+ Debat politic sobre la globalització en les seves diferents dimensions i efectes econòmics i socials *Llibre de Held i MacGrew

- diverses posicions 2 bàsiques:

GLOBALISTES

globalització:
+ apertura, lliberalització comercial i econòmica: oportunitat per al creixement econòmic
+ autopista al desenvolupament
+ mínima intervenció pública per regular el mercat global; només la necessaria i a través d’institucions com el BM, FMI, i OMC
+ discurs neolliberal

ESCÈPTICS
+ atencio no tant al creixement econòmic sinó a la gran desigualtat sorgida
+ regles del joc injustes -- bretxa entre països
+ globalització al servei dels països rics
“Hi ha països que no permeten entrar en l’autopista de la globalització per que això reduiria la seva velocitat”
+ partidaris de major intervenció pública per regular la globalització
+ discurs socialdemòcrata


El debate entre escépticos y globalistas
“.... En esta misma línea, cuando se percatase de la velocidad de la globalización de las sociedades humanas desde el siglo XX y el intenso debate que ello comportó, encontraría argumentos que respaldarían su tesis. Se daría cuenta de que la globalización ha generado posiciones muy dispares, que pueden simplificarse en dos grandes grupos: unos más partidarios y optimistas respecto a la globalización, y otros más críticos y escépticos. Los dos grupos realizan lecturas muy diferentes de cómo la globalización impacta sobre la pobreza y la desigualdad en el mundo. Los primeros plantean que la brecha entres países ricos y pobres depende en gran parte del acceso a los beneficios que comporta la liberalización y globalización de la economía internacional. La globalización establece una división entre los países que participan en ella -y crecen económicamente- y los que no. Los "escépticos", en cambio, consideran que el problema principal no es el de crecimiento económico sino el de distribución de la riqueza, y que esta distribución está marcada por unas estructuras injustas de relación entre países. Por ello, reclaman el establecimiento de reglas de juego que hagan posible unas relaciones económicas más justas y equitativas. Se trata, por tanto, de un típico un debate entre izquierda y derecha, en torno a la preeminencia del principio de libertad o el de igualdad ...”

M. Barreda. “Izquierdas y derechas. ¿Siguen hoy vigentes?”
http://books.google.es/books?id=WYqto7-5HKkC&pg=PA40&lpg=PA40&dq=izquierdas+y+derechas+mikel+barreda&source=bl&ots=P78- VgGqjx&sig=CcjPu2Vs8ZqCOVfRvJzdO_sE81g&hl=ca&ei=XBbATPzbIZaS4gaXoKTSCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepa ge&q=izquierdas%20y%20derechas%20mikel%20barreda&f=false



IMPLICACIONS SOBRE LA POBRESA I LA DESIGUALTAT

tema controvertit:
*globalització = + riquesa i - pobresa   o   + pobresa i + desigualtat

conclusions:

1. Forta divisió en renda entre països rics i pobres

Els 900 milions de persones de països rics:

86% de gast mundial de consum
58% consum d’energia mundial
74% de linies telefòniques

Els habitants més pobres del món ( 1200 milions)
1,3% del consum mundial
4 % de despesa en energia
1,5 % de linies telefòniques

Distribució desiguald de renda en el món ( copa de cava).

* creix la desigualtat global --- >>>  pocs rics, molt pobres = més desigualtat.

2. Abisme entre els estats més rics i més pobres es més profund que mai i augmenta.

3. Desigualtat interna: ha augmentat desde 1980 en varis països ( Asia i Amèrica Llatina) mentre que en altres ha millorat o se mantingut estable.

4. El % de població en extrema pobresa: - 1€ al dia, està disminuint.

5. L’índex de desnvolupament humà (PNUD) ha augmentat en gairebé en tots els països IDH: media de longevitat / nivell d’educació / nivell de vida (PIB per càpita)

Raó principal de millora de pobresa de creixement econòmic (alliberació) en Xina ( 20% de població mundial) i la Índia.


AMERICA LLATINA

- anys 50/70 creixement econòmic notable de la regió
(mitjana d’augment de renda per càpita anual de 2%)
Politiques intervencionistes de “substitució d’importacions”

- anys 80: aument de tases d’interes en EEUU crisi del deute / crisi econòmica: forta recessió i hiperinflació (dècada perduda)

- Debant la crisi: politiques d’ajust del Consens de Washington
/ Disciplina presupuestaria, liberalització del comerç i inversió extrangera
- intervenció de l’estat orientat a un creixement econòmic estable.
Impacte de les reformes econòmiques:
- creixement econòmic molt limitat: 1.5% en 90’s beneficiant als més rics i no sostingut; a finals del 90 altre forta recessió econòmica.

No es redueix:

+ nivell de pobresa:
1999 - 40% pobres (2$ x dia)
descens de 1.2% de 1990 a 1998

+ desigualtat: America Llatina és la zona més desigualitaria del món.

*ni creixement econòmic ni millores socials sustantives.

Perquè a sobre de tantes reforme va haber estancament social i econòmic?

a. explicacions econòmiques:
problemes de les politiques del Consens de Washington:
- no atenció a es qüestions clau per al creixement econòmic i desenvolupament social:
equitat, feina i competència
- no consideració sobre el ritme i sequenciació de les reformes

- aplicades com receptes universals ( no adaptades a la realitat de cada pais).

b) explicacions institucionals:
Democracies recents i de baixa qualitat, seriosos problemes per:
- garantia efectiva de drets politics i llibertats civils
diferents problemes: compra - venda de vot, irregularitats en eleccions, no representació politica de minories, etc
- vigència de l’Estat de Dret
problemes d’inseguretat i criminalització, inseguretat juridica, corrupció, discriminació a colectius més vulnerables, etc
- En societats desigualitaria com les de Amèrica Llatina les institucions estàn al servei dels grups més avantatjats i dominants

- baixa pressió tributària: la recaudació és la més baixa del món.
- pocs impostos directes, impostos indirectes 70% del total.
Sistema fiscal reprodueix i enforteix la desigualtat.


L’EMERGÈNCIA DE NOVES POTÈNCIES

La Xina emergent?

+ La Xina és el pais més gran del món des de sempre, fa 3.000 anys.
+ Durant gairebé tot aquest temps el més ric i influent cultural i tecnològic a la resta del món.
exemples: impremta, pòlvora, nàutica, alts forns, etc
+ des dels 70’s canvi espectacular: millora notable del desenvolupament econòmic i social.
+ fins anys 70’s és una societat agricola, amb l’economia poc diversificada, alt nivell de pobresa, carències educatives i sanitàries, poc contacte culturali comercial amb l’exterior.
+ des dels 70’s ràpid procés de desenvolupament econòmic i social.
Dades del progrés econòmic:
+ últims 15 anys creixement anual del 10%
+ entre 2000-2005 responsable del augment del 40% de demanda mundial de petroli.
+ 2006 PIB ajustat al cost de la vida local  2ºn del món
+ 2007 va desbancar Alemania en ranking d’exportadors
+ ha doblat el seu PIB en  anys sense l’ajuda dels economistes del FMI.
+ grans millores en contra de la probresa.
+ grans millores en sanitat i educació.

*a la pràctica el govern xinés ha fet més per la reducció de la pobresa a nivell mundial que el propi Banc Mundial.

+ i tot això tenint en compte l’explosiu creixement poblacional.
2000 - 1.000 milions habitants
2010 - 1.300 milions habitants
*actualment la Xina suposa el 20% de la població mundial.

CARACTERISTIQUES DEL EXITÓS MODEL ECONÒMIC XINÉS
+ model molt pragmàtic, basat en la proba i l’error, en la experimentació ( gradualisme experimental).
+ model de desenvolupament econòmic:
- no només per les forces del mercat.
- no només pel control de l’estat.

MODEL MIXT: canvi de model econòmic
planificat canvi de comunisme a alliberalització
però sota el control de l’estat.

+ el desenvolupament s’ha fet sobre la base de politiques i institucions pròpies, sense seguir receptes dels organismes internacionals.
+ el comerç te un paper clau en la transformació, però no els termes dels neolliberals ( apertura del mercat exterior i lliure joc de forces de mercat).

Comerç internacional:
+ la Xina s’ha convertit en una de les principals potencies comercials 8%.
+ 2008 principal exportador mundial, superant a Alemania.
+ en 40 anus el pes de les exportacions sobre el PIB s’ha disparat.
+ no s’exporta només productes intensius en ma d’obra ( joguines, tèxtil, etc)
+ la cartera exportadora xinesa reflexa nivells de sofisticació semblants a les dels països amb nivells de renda per càpita 3 vegades superior.

COMERÇ ELECTRÒNIC
+ obertura a la inversió estrangera i accés al mercat local: creació de zones econòmiques especials on els productors estrangers podien treballar amb una adequada infraestructura i sense les dificultats pròpies dels país.
+ asegurant la transferència tecnològica mitjançant la creació de “joint ventures” amb empreses locals.
+ dèbil protecció de la propietat intelectual també facilitant l’adquisició de tecnologia.
+ tot el procés controlat pels governs locals i regionals (important autonomia en aquest camp)

PRINCIPALS AMENACES DEL DESENVOLUPAMENT XINÉS.

+ el model econòmic impulsat fins ara és insostenible mediambientalment ( amenaça per al progres futur)
*no porten a terme compromissos internacionals de reducció de gassos hinvernader ( EEUU tampoc).

+ disminució de la pobresa però la desigualtat ha incrementat molt zones de camp contra zones urbanes //
zones interiors contra zones costeres

+ major desigualtat:
- dificultats per abançar en la lluita contra la pobresa
- augment del descontent i la conflictivitat social

*No canvis politics que hagin acompanyat el canvi econòmic

LA GLOBALITZACIÓ DE LES SOCIETATS ACTUALS

IMPACTE SOCIAL DE LA GLOBALITZACIÓ

+ globalització ---
dimensió MACRO: grans transformacions i procesos mundials econòmics, comercials, etc
dimensió LOCAL: efectes en la nostra vida personal.

Globalització: forces i procesos globals però amb efectes locals


Alguns d’aquests efectes:

+ mercat laboral, cultura i migracions
+ la societat del risc
% PIB  mundial:
Xina augmenta, EUU i UE redueix, Amèrica Llatina i Àfrica es mantenen.

Mercat laboral, cultural i migracions:

MERCAT LABORAL

conseqüències MACRO de la globalització en mercat laboral:

Externalització: de parts de la producció.
Deslocalització: seus centrals en país d’origen, però major part d’activitat en altres països.
- Efectes econòmics: major eficiència ( producció a cost inferior)
- Efectes en països d’origen: major eficiència  ( producció a cost inferior)
- Efectes de països receptors: competència desleïal ( amb intervenció de l’estat ) per acollir empreses estrangeres ( dumping).

--> consqüències MICRO de la globalització en mercat laboral:

Les noves pautes del comerç internacional i desenvolupar d’una economia del coneixement:

CANVIS EN LES PAUTES LABORALS:

- major mobilitat professional ( no mateixa feina per a tota la vida)
- major flexibilitat labora ( a temps parcial, horaris, telefeina)
- major incorporació de dones a població activa
- cultura corporativa d’hores extres ( en un context de fort competència)

CULTURA:

+ augment del individualisme
- en les societats globals actuals ( més obertes i canviants que abans)  tendència a que les persones desenvolupen la seva pròpia identitat.

+ la globalització suposa homogeneització cultural?
posicions:

a. cultura global amb imposició de valors i estils de vida dels països més poderosos ( americanització).
exemples multinacionals: macdonals, starbucks, ikea, nike, mtv, etc

b. cultura global no va contra la diversitat cultural, ja que ha fet que a tot el món hi vagin gent de totes les parts del món, exposant així com mai als valors d’altres cultures.
- sorgiment de les “identitats hibrides” combinant elements de diferents cultures.

MIGRACIONS

+ el desenvolupament de les TIC’s ha afavorit les migracions a nivell global amb conseqüències:
- posibilitat de reequilibrar les desigualtats globals: formació a fora, immigració econòmica: remesas de diner al país d’origen, disminució d’atur, etc.

perills per països d’origen: 

exemple: 

- “fuga de cervells” ( important que hagin regulacions)
- emigració de població activa i jove
- riscs de desestructuració familiar

països receptores:

- major mestizatge cultural
- efectes econòmics positius:
- cobertures de llocs de treball ( tradicionals i nous)
- pal·liació d’envelliment demogràfic.
- contribució al manteniment d’Estat del Benestar

*factors d’envelliment de la societat espanyola:
longevitat augmenta --> fecunditat disminueix

Efectes de la immigració a Espanya en sistema de pensions:
- viabilitat financera del sistema de pensions
gràcies a la joventut dels nouvinguts suposa un cert alivi que canvia el futur procés de límit de solvència del 2015-2020 al 2020-2025
Jimenez Ridruejo, 2007.

LA SOCIETAT DEL RISC

La globalització està canviant la naturalesa de la inseguretat i els riscos personals, familiars i col·lectius.

- canvi de la societat industrial a una nova modernitat.

+ les institucions modernes cada vegada són més globals
+ la vida cotidiana més individual i menys tradicionalista
+ nous riscos pel desenvolupament, social, científica i tecnològica
+ riscos globals dificils de percebre i calibrar
+ efecte papallona: accions local amb repercussió global

RISCOS GLOBALS DE LA GLOBALITZACIÓ

+ ECOLÒGICS: contaminació, desforestació, desertització, pressió en fronteres i territoris

+ ENERGÈTICS: esgotament d’energies tradicionals
+ CANVI CLIMÀTIC
+ DEMOGRÀFICS: augment de l’esperança de vida
+ SALUT:  enfermetats globals ( ex. Sida)
+ ALIMENTARIS: aliments modificats genèticament, vaques bojes, etc
+ GENÈTICS: manipul.lació genètica
+ INFORMÀTICS: virus, etc
+ INFRAESTRUCTURES: sobrecàrrega de carreteres


COM AFRONTAR ELS RISCOS?

+ són riscos recents o nous no serveixen les solucions de la vella societat industrial
Sector privat: institucions de responsabilitats per danys i seguretat
Sector públic:
- accions preventives: sanitat, disuació militar, seguretat social,
- accions reguladores: inspeccionadora i sancionadora (politica, legal)
*es necessiten noves fòrmules institucionals per solucionar
exemple: riscos a llarg plaç - canvi climàtic, envelliment població, etc
- més coneixement científic
- incertesa política: amb accions a curt plaç només
+ es necessita acció global, canvi comú, millores socials

Es recomanen mesures com:

+ provisió periòdica a la ciutadania per els diferents nivells de govern d’una revisió dels principals riscos estructurals que la societat està enfrontada a llarg plaç

+ millorar fluxes d’informació presupostària mitjançant millores tècniques de contabilitat que permetin coneixer esl costos de les decisions politiques amb efectes presupostaris a llarg plaç

+ incloure consistentement l’anàlisi del risc i del seu impacte en la formulació de politiques sectorials

+ millorar la coordinació de polítiques a nivell internacional


***











Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

publicidad sexista

seguimos viendo aún ahora publicidad machista...
la mayoría de religiones se pusieron de acuerdo allá por la fecha que nació Jesucristo para denostar a la mujer de manera directa... y parece que a día de hoy esta misión sigue en pie... y nadie hace nada...
pero sigue sucediendo...

como vemos en su última campaña Coca cola decide que para acompañar a su curvilínea botella de su preciado licor... sea acompañada por un chico joven estilo hipster o perroflauta... con su guitarra al más puro estilo hippie setentero ¿o guitarrista de coro de iglesia?...


sin eslogan la imagen envía un sutil mensaje a los jóvenes para cambiar la cerveza por la bebida negra... quizás...


en el cartel que aparece una mujer... sólo aparecen unos grandes labios que se nota han sido aumentados por photoshop... y tras la botella denota un mensaje sexual... directo...
a mi personalmente me parece que no debería verse tan claramente la diferencia entre la imagen de la mujer y la del hombre... en una misma campaña pub…

GESTIÓN PROFESIONAL DE REDES SOCIALES EFECTIVA

¿QUIERES CONSEGUIR MÁS SEGUIDORES EN LA PÁGINA DE FACEBOOK?¿QUIERES CONSEGUIR VENTAS DIRECTAS DESDE FACEBOOK?¿QUIERES CREAR DINAMISMO EN LAS PUBLICACIONES DE FACEBOOK?¿QUIERES DIFERENCIARTE EN LAS REDES SOCIALES DE TU COMPETÉNCIA?¿QUIERES INFLUENCIAR EN TUS PÚBLICOS DE MANERA ORIGINAL?¿QUIERES CAPTAR NUEVOS CLIENTES POTENCIALES?

GESTIÓN PROFESIONAL DE REDES SOCIALES EFECTIVA:

PUBLICACIONES DIARIAS CREATIVAS RELACIONADAS CON TUS PRODUCTOS Y SERVICIOSIMAGENES CREATIVASTEXTOS DINÁMICOS QUE CREAN RELEVÁNCIA E INTERÉS EN TU ENTIDADARTÍCULOS PARA BLOG Y WEB DE CALIDAD QUE APORTEN POSICIONAMIENTO SEO NATURAL PARA TU WEBGESTIÓN CREATIVA DE REDES SOCIALES EN: FACEBOOK TWITTER INSTAGRAM LINKEDIN PINTEREST YOUTUBE GOOGLE+ etc

CREACIÓN Y GESTIÓN DE TIENDAS ONLINE MAGENTO
CREACIÓN Y GESTIÓN DE CONTENIDOS PARA REDES SOCIALES \ SOCIAL MEDIA \ COMMUNITY MANAGER
DISEÑO GRÁFICO APLICADO  IMAGEN CORPORATIVA / LOGOTIPOS / CARTELES / CATÁLOGOS DIGITALES / PRESENTACIONES VIDEO ONLINEFOTOGRAFÍA DIGITAL \ RETOQUE…

la publicitat emocional ongs excesiva a barcelona

Pots veure a cada un dels costats d'una estació de bus de Barcelona un anunci de que mor un nen cada 20 segons i a l'altre banda un de un entrepà de fast food, categòricament hipòcrita. El missatge seria menja merda i dóna diners per que els nens no morin de gana


Aquests dies tinc que fer servir el metro i al entrar sents com una mica de depressió...
potser per veure la cara aburrida o inert de la get anant a la feina... a l'agost... potser per no tenir feina o per un problema pitjor...

a més de que la situació actual de la gent és bastant agobiant et trobes a les andanes cartells petits, grans i enormes, amb missatges molt intensos de publicitat emocional...
així els metges sense fronteres et claven l'eslògan: "el pitjor de les vacunes és no tenir-ne" i un número per enviar un sms amb el que es fa un donatiu parcial del total que déu quedar-se l'empresa que ho gestiona...
a un altre cartell els nens malalts de leucèmia... a un altre els d'Aldees infantils.…