Ves al contingut principal

El problema de tenir temps per pensar és que penses massa.


El problema és potser, també, poder escriure tot allò que penses, o potser, no és cap problema, és una sort.

Aprendre a gaudir. Adonar-se que és una sort, donar-li la volta a les coses. Ser més “Chi” i no tant “Cheng”.

Enfrontar-se a les coses de cara no és sempre la millor manera d’ocupar-se de les preocupacions.

A vegades, per moments, penso i potser també tinc la oportunitat de poder escriure-ho.

En moments de solitud a vegades escric en mots encreuats els conceptes clau de la meva incongruència mental.

Paraules deixades anar, sempre amb la por insolent, de potser no voler llegir-les mai.

Ara el bagatge personal, els estudis, l’experiència no serveixen gaire, no tant com abans.

Ara el New York Times contracta “bloggers” `per la seva secció d’actualitat.

Ara els diaris escrits estan caient sense remei, la gent no els compra si no és que succeeix alguna notícia d’allò més impactant.

Si no es compren diaris impresos cap marca vol fer publicitat a les seves planes.

Però?... Vols dir no a que la majoria de notícies surten al diari perquè acompleix els interessos capitalistes de l’empresa que edita aquell rotatiu?

Vols dir que no s’han autodestruït?

Vols dir que no a que en compte de ser objectius i independents, es deixen endur directament per les grans centrals de notícies, que els hi venen les notícies ja enllaunades...

Sense criteri, sense opinió.... dóna igual mirar la notícia a un diari que a un altre ... o tant mateix a un diari gratuït...

Potser els únics articles profunds sobre temes candents o d’interès periodístic els trobem als diaris del cap de setmana... als suplements... però tot hi així... ens carreguem amb un munt de merdes que no calen... pel·lícules, catàlegs de mobles, mostres de perfums, inclús braçalets... tdt... els diaris no s’han de dedicar a regalar-te res... s’han de dedicar a profunditzar en les notícies... ens han d’oferir una nova manera directe i independent de veure les coses.... coses que nosaltres no podem veure... ells i elles són els nostres ulls a la resta del món...

Igual que els bancs no s’han de dedicar a regalar jocs de copes ni ordinadors...encara que això a mi m’ha servit per tenir-ne un de portàtil i poder escriure això, aquí i ara... dubtes... contradiccions... els bancs s’han de dedicar a fer crèdits a la gent... no a fer-se rics... i, és, que si la gent es dediqués be a tot allò que s’ha de dedicar... si sublimés en la seva veritable tasca... i no es fiqués allà on no s’han de ficar... potser tot aniria millor...

Però la gent s’avorreix, busca nous oceans blaus on navegar...

La gent ara mira les notícies a Internet, i no tant als diaris penjats trenta dies desprès (que tenen por a ser copiats?... diuen que és el lladre que es creu que els demés ho son com ell...). La gent fica el títol d’allò que l´’interessa al Google i mira els blogs o bitàcores que més s’aproximin a la seva cerca avançada.

Ara el bagatge personal, els estudis, l’experiència no serveixen gaire, no tant com abans.

Ara les professions amb més projecció (extret d’un estudi del 2005 de la Generalitat de Catalunya) són:

1.- Brand Manager: persona que es dedica a crear valor afegit a la marca, entitat o producte, mitjançant l’enllaç d’aquest “productor” amb les tendències socioculturals.

2.- Location Manager: aquells que cerques llocs on rodar spots, films, videoclips, que emfatitzin el producte.

3.- Experts en Tics: persones “frikies” que estàn a la última en tecnologia i innovació: científics bojos de forums de la xarxa?

4.- Mediador Cultural: aquella persona que es dedica a la interacció cultural i social, a establir vincles entre entitats i grups socials marginats, implica els diferents actors en un compromís comú: igualtat, millorar situacions crítiques, denunciar , etc.

5.- Comunity Manager: persona o grup de persones que es dediquen a animar xarxes socials, dinamitza amb propostes, i activitats diverses els grups socials, les persones, etc.

6.- Cool Hunter: caçadors/es de tendències.

7.- Manager Cultural: projecció, producció cultural, events, relacions públiques, representant de músics, actors, escriptors, etc.

Crea vincles, aporta noves propostes culturals, omple l’agenda d’oci del seu entorn, difon, aglutina.

*Per exercir qualsevol d’aquestes feines no et cal cap carrera o títol d’Esade, només et cal el teu propi interès pel tema en qüestió i que sàpigues escriure allò que penses arrel de la teva experiència, propostes, etc.

A vegades també és molt important la creativitat, la crítica, la reflexió interna, el debat unipersonal...i tenir la necessitat de comunicar-ho... de difondre’t... inclús per ser expert en Tics només et cal tenir un ordinador i connexió a Internet per assolir tot allò que et proposis...

Ara no cal ser aquell que va tenir una idea genial en un moment genial i va tenir sort de trobar un mercat net, un oceà blau o navegar...i va engegar un negoci que ha anat vent en popa fins ara, fins ara que hi ha crisi... i ara que? No sap què fer.. no té solucions... encara que tingui 40 anys d’experiència... no sap com aconseguir nous clients... no sap com fidelitzar els que ja té...

I no pot trobar les solucions llegint llibres de Marketing d’ahir... perquè els problemes són concrets, personalitzats, d’aquí, d’ara mateix... i demà seran uns altres... ara se n’adonen que necessiten ajuda.. assessors... ( encara que encara creuen que la solució és dins seu... perquè fins ara sempre l’han trobat...)... aquest cable... no el trobaran en l’experiència ... el trobarà allà on hi haguí noves idees, creativitat de fusió...ho trobarà potser a la persona que té de pràctiques a l’oficina, al conserge, a la dona de la neteja... a la seva mare, als seus nebots... a davant de casa seva...

Ara els treballadors, els “yupies” de France Telecom, o Orange que és lo mateix, es suïciden en cadena al mateix lloc de treball. Diuen que els indueixen a que es droguin, que els estressen fins a límits insospitats, que els pressions. Ja són 25 persones que prenen la decisió més decisiva de desfer-se d’ells mateixos. És potser per no tenir temps per pensar, o tenir massa temps per pensar?

Consumisme, do you really want to hurt me?

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

publicidad sexista

seguimos viendo aún ahora publicidad machista...
la mayoría de religiones se pusieron de acuerdo allá por la fecha que nació Jesucristo para denostar a la mujer de manera directa... y parece que a día de hoy esta misión sigue en pie... y nadie hace nada...
pero sigue sucediendo...

como vemos en su última campaña Coca cola decide que para acompañar a su curvilínea botella de su preciado licor... sea acompañada por un chico joven estilo hipster o perroflauta... con su guitarra al más puro estilo hippie setentero ¿o guitarrista de coro de iglesia?...


sin eslogan la imagen envía un sutil mensaje a los jóvenes para cambiar la cerveza por la bebida negra... quizás...


en el cartel que aparece una mujer... sólo aparecen unos grandes labios que se nota han sido aumentados por photoshop... y tras la botella denota un mensaje sexual... directo...
a mi personalmente me parece que no debería verse tan claramente la diferencia entre la imagen de la mujer y la del hombre... en una misma campaña pub…

GESTIÓN PROFESIONAL DE REDES SOCIALES EFECTIVA

¿QUIERES CONSEGUIR MÁS SEGUIDORES EN LA PÁGINA DE FACEBOOK?¿QUIERES CONSEGUIR VENTAS DIRECTAS DESDE FACEBOOK?¿QUIERES CREAR DINAMISMO EN LAS PUBLICACIONES DE FACEBOOK?¿QUIERES DIFERENCIARTE EN LAS REDES SOCIALES DE TU COMPETÉNCIA?¿QUIERES INFLUENCIAR EN TUS PÚBLICOS DE MANERA ORIGINAL?¿QUIERES CAPTAR NUEVOS CLIENTES POTENCIALES?

GESTIÓN PROFESIONAL DE REDES SOCIALES EFECTIVA:

PUBLICACIONES DIARIAS CREATIVAS RELACIONADAS CON TUS PRODUCTOS Y SERVICIOSIMAGENES CREATIVASTEXTOS DINÁMICOS QUE CREAN RELEVÁNCIA E INTERÉS EN TU ENTIDADARTÍCULOS PARA BLOG Y WEB DE CALIDAD QUE APORTEN POSICIONAMIENTO SEO NATURAL PARA TU WEBGESTIÓN CREATIVA DE REDES SOCIALES EN: FACEBOOK TWITTER INSTAGRAM LINKEDIN PINTEREST YOUTUBE GOOGLE+ etc

CREACIÓN Y GESTIÓN DE TIENDAS ONLINE MAGENTO
CREACIÓN Y GESTIÓN DE CONTENIDOS PARA REDES SOCIALES \ SOCIAL MEDIA \ COMMUNITY MANAGER
DISEÑO GRÁFICO APLICADO  IMAGEN CORPORATIVA / LOGOTIPOS / CARTELES / CATÁLOGOS DIGITALES / PRESENTACIONES VIDEO ONLINEFOTOGRAFÍA DIGITAL \ RETOQUE…

la publicitat emocional ongs excesiva a barcelona

Pots veure a cada un dels costats d'una estació de bus de Barcelona un anunci de que mor un nen cada 20 segons i a l'altre banda un de un entrepà de fast food, categòricament hipòcrita. El missatge seria menja merda i dóna diners per que els nens no morin de gana


Aquests dies tinc que fer servir el metro i al entrar sents com una mica de depressió...
potser per veure la cara aburrida o inert de la get anant a la feina... a l'agost... potser per no tenir feina o per un problema pitjor...

a més de que la situació actual de la gent és bastant agobiant et trobes a les andanes cartells petits, grans i enormes, amb missatges molt intensos de publicitat emocional...
així els metges sense fronteres et claven l'eslògan: "el pitjor de les vacunes és no tenir-ne" i un número per enviar un sms amb el que es fa un donatiu parcial del total que déu quedar-se l'empresa que ho gestiona...
a un altre cartell els nens malalts de leucèmia... a un altre els d'Aldees infantils.…