26 de juliol de 2012
Ecologistes en Acció ha presentat el seu informe anual Banderes Negres, amb el títol ¨Poca Vergonya¨, que analitza la situació de la costa mostrant la degradació i amenaces que sofreix el litoral espanyol. Així mateix, assenyala als responsables i implicats en aquest procés de destrucció.
La gran proliferació d'obres i infraestructures ha provocat una ràpida i descontrolada transformació del sòl. En l'actualitat el 75 % del litoral es troba urbanitzat o declarat urbanitzable, el 44 % de la població viu en la costa i la indústria del turisme desenvolupa el 80 % de la seva activitat a l'estreta franja de 7 quilòmetres, on s'estima passen les seves vacances 48 milions de persones.
L'informe identifica 12 Punts Negres, que assenyalen llocs que no sofreixen una transformació del territori destacada i que es troben en estat semi-verge, però amenaçats per projectes que poden provocar la desaparició dels mateixos. Alguns d'aquests casos són Valdevaqueros (Cadis), Marina de Cope (Múrcia) o la Platja de Ahuir a Gandía (València).
L'anàlisi de l'urbanisme denuncia la poca vergonya de les Administracions Públiques per seguir afavorint als responsables del llegat de la indústria del maó i l'especulació, que amb els usos del sòl han plagat la costa d'actius tòxics, és a dir, processos especulatius d'antany han passat a ser a dia d'avui habitatges i sòls sobrevalorats. Clara exemplea són la zona de la Mangueta en Vejer (Cadis) o Marina de Cope, entre uns altres. Ens trobem davant més de 730.000 habitatges disponibles o en venda (entre 2004-2010), que suposen el 65 % del total.
L'informe detalla les obres costaneres que, mentre que al 2011 el pressupost de la Direcció general de Sostenibilitat de la Costa i Mar es retallés a 100 milions de €, la inversió per artificialització de la costa es va mantenir: Construcció o culminació d'obres de creació de passejos marítims com els de Bolnuevo (Múrcia), el Delta del Riu Andarax (Almeria), Gandía (València), Badalona (Barcelona) o Cunit (Tarragona). El manteniment i consolidació de nous nuclis urbanístics com Benicassim (Castelló), la Costa Occidental de Màlaga o La Mamola (Granada). I l'aportació artificial de sorra de jaciments marins o de pedrera es reparteix per tota la costa.
Una altra obra costanera amb enorme impacte sobre el perfil costaner és l'elevada construcció de ports esportius, que provoquen alts impactes sobre gran nombre de platges, com per exemple a Barcelona, Tarragona, València o Castelló.
Les infraestructures de Ports de l'Estat és causant de la destrucció de nombroses platges, com és el cas del Port de València, amb major incidència en l'Albufera, l'ampliació de les seves infraestructures per a la Copa Amèrica i la Fórmula 1, esdeveniments que a més han arruïnat a la Generalitat Valenciana.
En termes globals les inversions en infraestructures portuàries, contingudes en el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports 2005-2020, són de 22.489 milions de € destinats a augmentar un 75 % la capacitat dels ports.
Finalment, l'estat de les costes és cada vegada més preocupant, en termes de qualitat d'aigües i situació dels ecosistemes. En aquest aspecte, el dèficit d'infraestructures i mala depuració d'aigües residuals representa un greu problema que es suma al causat pels abocaments provinents del sector industrial. En l'informe Banderes Negres es considera necessari una adaptació de les depuradores a la capacitat del territori evitant així els continus abocaments d'aigües residuals mal depurades, modificant la Llei de Responsabilitat Ambiental en matèria d'abocaments, perquè aquests deixin de ser rendibles per sobre de l'afecció i contaminació dels recursos públics.
Informe Banderes Negres i Mapes: http://www.
INFORME BANDERES NEGRES 2012
Ecologistes en Acció atorga aquesta any 79 Banderes Negres als llocs més degradats i 12 Punts Negres als llocs més amenaçats de la costa. D'aquests guardons, 20 corresponen a les obres i infraestructures, 23 a l'urbanisme sense control, 33 als abocaments al mar i 3 corresponen als "residus" generats pels grans esdeveniments.
Ecologistes en Acció atorga aquesta any 79 Banderes Negres als llocs més degradats i 12 Punts Negres als llocs més amenaçats de la costa. D'aquests guardons, 20 corresponen a les obres i infraestructures, 23 a l'urbanisme sense control, 33 als abocaments al mar i 3 corresponen als "residus" generats pels grans esdeveniments.
La gran proliferació d'obres i infraestructures ha provocat una ràpida i descontrolada transformació del sòl. En l'actualitat el 75 % del litoral es troba urbanitzat o declarat urbanitzable, el 44 % de la població viu en la costa i la indústria del turisme desenvolupa el 80 % de la seva activitat a l'estreta franja de 7 quilòmetres, on s'estima passen les seves vacances 48 milions de persones.
L'informe identifica 12 Punts Negres, que assenyalen llocs que no sofreixen una transformació del territori destacada i que es troben en estat semi-verge, però amenaçats per projectes que poden provocar la desaparició dels mateixos. Alguns d'aquests casos són Valdevaqueros (Cadis), Marina de Cope (Múrcia) o la Platja de Ahuir a Gandía (València).
L'anàlisi de l'urbanisme denuncia la poca vergonya de les Administracions Públiques per seguir afavorint als responsables del llegat de la indústria del maó i l'especulació, que amb els usos del sòl han plagat la costa d'actius tòxics, és a dir, processos especulatius d'antany han passat a ser a dia d'avui habitatges i sòls sobrevalorats. Clara exemplea són la zona de la Mangueta en Vejer (Cadis) o Marina de Cope, entre uns altres. Ens trobem davant més de 730.000 habitatges disponibles o en venda (entre 2004-2010), que suposen el 65 % del total.
L'informe detalla les obres costaneres que, mentre que al 2011 el pressupost de la Direcció general de Sostenibilitat de la Costa i Mar es retallés a 100 milions de €, la inversió per artificialització de la costa es va mantenir: Construcció o culminació d'obres de creació de passejos marítims com els de Bolnuevo (Múrcia), el Delta del Riu Andarax (Almeria), Gandía (València), Badalona (Barcelona) o Cunit (Tarragona). El manteniment i consolidació de nous nuclis urbanístics com Benicassim (Castelló), la Costa Occidental de Màlaga o La Mamola (Granada). I l'aportació artificial de sorra de jaciments marins o de pedrera es reparteix per tota la costa.
Una altra obra costanera amb enorme impacte sobre el perfil costaner és l'elevada construcció de ports esportius, que provoquen alts impactes sobre gran nombre de platges, com per exemple a Barcelona, Tarragona, València o Castelló.
Les infraestructures de Ports de l'Estat és causant de la destrucció de nombroses platges, com és el cas del Port de València, amb major incidència en l'Albufera, l'ampliació de les seves infraestructures per a la Copa Amèrica i la Fórmula 1, esdeveniments que a més han arruïnat a la Generalitat Valenciana.
En termes globals les inversions en infraestructures portuàries, contingudes en el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports 2005-2020, són de 22.489 milions de € destinats a augmentar un 75 % la capacitat dels ports.
Finalment, l'estat de les costes és cada vegada més preocupant, en termes de qualitat d'aigües i situació dels ecosistemes. En aquest aspecte, el dèficit d'infraestructures i mala depuració d'aigües residuals representa un greu problema que es suma al causat pels abocaments provinents del sector industrial. En l'informe Banderes Negres es considera necessari una adaptació de les depuradores a la capacitat del territori evitant així els continus abocaments d'aigües residuals mal depurades, modificant la Llei de Responsabilitat Ambiental en matèria d'abocaments, perquè aquests deixin de ser rendibles per sobre de l'afecció i contaminació dels recursos públics.
Informe Banderes Negres i Mapes: http://www.