Promoció, publicitat moderna i art:
El darrer video viral "First Kiss" ha estat un creat per amor a l'art per una realitzadora i una colega seva, que resulta ser cantant, i s'ha fet servir per promocionar el seu nou disc i una marca de roba.
I què? Dons que mola el video està ben fet, el motiu, ja n'han sorgit paròdies més estimulants, i sobretot a estat molt viral i ha catapultat als seus protagonistes a la fama en temps real.
I dons? si és art per art mola, si és publicitat, ens sentim enganyades.
Però ara és fàcil caure en el parany, i sentir-se enganyada pel pseudo art publicitari emocional, que vol arrelar-se en captar la part interior sensible de les persones humanes, com ho ha volgut fer, d'alguna maner sempre, l'art, però aquesta vegada a canvi dels teus diners, la teva prescripció a les xarxes socials, al compartir-la, etc.
Actualment l'art no te on caure mort, no te pare ni mare, ni sentit, com fins ara, i aquesta crisi d'identitat sorgeix amb l'inodor de Duchamp:
 |
| © Succession Marcel Duchamp/ADAGP, Paris and DACS, London 2002 |
Com artista de naixement i de familia d'artistes desconegudes puc parlar sense cap propietat ni cap dret sobre la crisi de l'art modern, de la identitat i del què.
Art (definició) És art fer el que sigui com sigui sense finalitat econòmica.
Als anys 70 i abans els artistes cercaven emocionar amb l'art d'una manera o una altre, però tocar l'ànima, d'alguna manera.
I com artista puc sentir quan toco l'ànima a algú amb alguna cosa que faig... i és una sensació que agrada molt, emociona, i et conecta amb la terra, amb el planeta i dóna sentit d'alguna manera a la meva existència...
font http://www.goldmarkart.com/marilyn-monroe-8.html
Als anys 80 l'art es va vendre amb Andy Warhol i la popularització de l'art... i no en tinc res en contra, només ho exposo... a mi m'encanta la serigrafia en semitonalitats de Marilyn, va ser més de 5 anys sobre el meu cap al meu llit... potser això el que em va influenciar per crear les meves primeres #Dandeegirls en blanc i negre...
Moonlight Shadows by Lutxana art* serie BCNoir girls* www.lutxana.org
Ara l'art és per vendre, no te sentir fer res, per dir res, ni per acumular bastidors pintats a casa, per què? per a qui?
Les cançons amb link a Spotify saben a derrota i a mel... (mel és un cantant genial que no hi és a Spotify...
Tot és per vendre...
Inclús el teu temps de vida...
i és el que li dóna sentit a tot a la fi, és una xarxa, sense fi...
sense remei...
i seguir rodant...
i veure com llueixen les pintures, les fotografies a les parets, les màscares... i com la gent sent o no, o només passa el seu temps d'oci... mentres no te res millor a fer...
sembla tot un què sense empatia, ni emoció ni passió...
El divendres passat vaig fer un auto bodypaint a un centre civic del barri d'Horta de Barcelona (Casal de la Font d'en Fargues) amb una amiga que va cantar i tocar mentres em pinto...
no va venir a veure'ns ningú conegut...
Al sortit a fumar uns homes d'uns 50 anys em van preguntar:
- que què volia dir amb allò:
li vaig dir que res, que només és experimental...
- que quan cobro per fer allò:
res...
- que si no em donava vergonya (cosa) actuar davant de tanta gent...
no penso en l'altre gent, penso en el que sento jo...
i van girar-se i van dir gràcies per respondre... i van seguir parlant de les carreres de cotxes que començaven a l'endemà...
video http://www.youtube.com/watch?v=PvnhACi_MRU&list=UUw6FsyeDPnviYsDiS7gERDg
o no...
o no...
[PORTADA #Directa354] Graffiti: l'art ingovernable pic.twitter.com/xJOCDPeH2Y
avui sento que sóc tot allò que el meu pare odia que sigui...
i que ell d'alguna manera ha intentat evitar que sigui...
però tot hi això m'ha recolçat a la seva manera...
i aquí estic... i això sóc*
(feliç dia a les filles que suporten als seus pares...
i que ell d'alguna manera ha intentat evitar que sigui...
però tot hi això m'ha recolçat a la seva manera...
i aquí estic... i això sóc*
(feliç dia a les filles que suporten als seus pares...
@lutxana