first kiss art i publicitat moderna

Promoció, publicitat moderna i art:
El darrer video viral "First Kiss" ha estat un creat per amor a l'art per una realitzadora i una colega seva, que resulta ser cantant, i s'ha fet servir per promocionar el seu nou disc i una marca de roba.

'First Kiss'

I què? Dons que mola el video està ben fet, el motiu, ja n'han sorgit paròdies més estimulants, i sobretot a estat molt viral i ha catapultat als seus protagonistes a la fama en temps real.

I dons? si és art per art mola, si és publicitat, ens sentim enganyades.

Però ara és fàcil caure en el parany, i sentir-se enganyada pel pseudo art publicitari emocional, que vol arrelar-se en captar la part interior sensible de les persones humanes, com ho ha volgut fer, d'alguna maner sempre, l'art, però aquesta vegada a canvi dels teus diners, la teva prescripció a les xarxes socials, al compartir-la, etc.

Actualment l'art no te on caure mort, no te pare ni mare, ni sentit, com fins ara, i aquesta crisi d'identitat sorgeix amb l'inodor de Duchamp:
Marcel Duchamp, ‘Fountain’ 1917, replica 1964
© Succession Marcel Duchamp/ADAGP, Paris and DACS, London 2002

Com artista de naixement i de familia d'artistes desconegudes puc parlar sense cap propietat ni cap dret sobre la crisi de l'art modern, de la identitat i del què.

Art (definició) És art fer el que sigui com sigui sense finalitat econòmica.

Als anys 70 i abans els artistes cercaven emocionar amb l'art d'una manera o una altre, però tocar l'ànima, d'alguna manera.
I com artista puc sentir quan toco l'ànima a algú amb alguna cosa que faig... i és una sensació que agrada molt, emociona, i et conecta amb la terra, amb el planeta i dóna sentit d'alguna manera a la meva existència...


Andy Warhol - Marilyn Monroe
 font http://www.goldmarkart.com/marilyn-monroe-8.html

Als anys 80 l'art es va vendre amb Andy Warhol i la popularització de l'art... i no en tinc res en contra, només ho exposo... a  mi m'encanta la serigrafia en semitonalitats de Marilyn, va ser més de 5 anys sobre el meu cap al meu llit... potser això el que em va influenciar per crear les meves primeres #Dandeegirls en blanc i negre...

Moonlight Shadows by Lutxana art* serie BCNoir girls* www.lutxana.org

Ara l'art és per vendre, no te sentir fer res, per dir res, ni per acumular bastidors pintats a casa, per què? per a qui?

Les cançons amb link a Spotify saben a derrota i a mel... (mel és un cantant genial que no hi és a Spotify...

Tot és per vendre... 
Inclús el teu temps de vida...
i és el que li dóna sentit a tot a la fi, és una xarxa, sense fi...
sense remei...
i seguir rodant...

i veure com llueixen les pintures, les fotografies a les parets, les màscares... i com la gent sent o  no, o només passa el seu temps d'oci... mentres no te res millor a fer... 

sembla tot un què sense empatia, ni emoció ni passió...

El divendres passat vaig fer un auto bodypaint a un centre civic del barri d'Horta de Barcelona (Casal de la Font d'en Fargues) amb una amiga que va cantar i tocar mentres em pinto... 
no va venir a veure'ns ningú conegut...

Al sortit a fumar uns homes d'uns 50 anys em van preguntar:

- que què volia dir amb allò:
li vaig dir que res, que només és experimental...
- que quan cobro per fer allò:
res...
- que si no em donava vergonya (cosa) actuar davant de tanta gent...
no penso en l'altre gent, penso en el que sento jo...

i van girar-se i van dir gràcies per respondre... i van seguir parlant de les carreres de cotxes que començaven a l'endemà...


avui sento que sóc tot allò que el meu pare odia que sigui...
i que ell d'alguna manera ha intentat evitar que sigui...
però tot hi això m'ha recolçat a la seva manera... 
i aquí estic... i això sóc*
(feliç dia a les filles que suporten als seus pares...
@lutxana