entendre l'opinió pública


Opinió pública

Valoració expressada per una determinada comunitat social en un context sobre un esdeveniment

Components:

  • Opinions: judicis expressats verbal o conceptualment, a favor o en contra d'una acció
  • Estereotips: (donat per la majoria), que es basen, en predisposicions nacionals o emotives que Ajuden seleccionar la informació, a jerarquitzar els judicis i la ideologia o expressar la nostra forma d' entendre el món.
  • Actituds: poden ser conservadores o progressistes
  • Valors: s'aprenen en els grups d'associació de l'Individu
  • Esquemes cognoscitius (esquemes de pensament)


Procés de formació de l’opinió pública



Segons el Liberalisme:
  1. Educació (coneixement i cultura)
  2. Llibertat d'opinió (impremta, opinió)
  3. Participació (eleccions, associacions)
+ font:




Historia de l’opinió pública

TRADICIÓ CLÀSSICA

  • Plató  : posició intermitja entre el coneixement i la ignorància. Coneixement parcial de la realitat.
  • Aristòtil: diàleg 
  • Imperi Romà (republica) : només els rics propietaris són l'opinió pública
  • Era medieval: vox populi 
  • Renaixement: 
  • Il.lustració: 
"la reputació"  Maquiavelo

"tot per al poble, però sense el poble" Josep II

"La millor forma de govern és la que ens ensenya a governar-nos a nosaltres mateixos"
 Goethe

"raoneu tant com vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu!" Kant
  • Fisiòcrates 
La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del segle XVIII fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió «laissez faire, laissez passer» (deixar fer, deixar passar).
L'origen del terme fisiocràcia prové del grec i vol dir "govern de la naturalesa", al considerar els fisiòcrates que les lleis humanes havien d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa. 
+ info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisiocr%C3%A0cia
  • Declaracions de drets: Revolució Americana i Revolució Francesa
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és una declaració de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de França proclamada en 26 d'agost de 1789 i que serviria com a prefaci per a la futura constitució de 1791. Es tracta d'un document avançat al seu temps, que parla dels drets naturals, inalienables i sagrats de l'home i que assegura que a ignorància, la negligència o el menyspreu dels drets humans són les úniques causes de calamitats públiques i de la corrupció dels governs. No obstant això, no parlava de les dones, a les quals (malgrat que posteriorment es volgué ampliar la definició) no se les incloïa com a ciutadanes de ple dret, fet que frustrà les esperances que aquestes havien posat en la Revolució Francesa.

+ info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_humans
  • Liberalisme: instrument de guia i control del governant
Optimisme antropològic
Mercat de les idees: llibertat i lliure concurrència 
El liberalisme moderat, va modificar el concepte d'Opinió Pública relacionant-lo amb els "Ciutadans instruïts", distingint entre opinió legal ( expressada al Parlament) i opinions naturals (derivada dels Ciutadans). 
Una opinió que només podia manifestar-se a traves de mitjans Jjurídics reglats: 
  • la llibertat de premsa
  • el dret de petició
  • el sufragi. 
No era requisit ser nobles o membre de les classes governants. 

> Teòrics de la democràcia liberal Clàssica: Rousseau, Locke, Tocqueville

+ info: http://es.wikipedia.org/wiki/Opini%C3%B3n_p%C3%BAblica
  • Marxisme
Mode de producció capitalista (societat burgesa):
  •  Treball del proletariat com a mercaderia; acumulació de capital (burgesia)
  • –  Falsa consciència (doble alienació) 
OPINIÓ PÚBLICA BURGUESA / OPINIÓ PÚBLICA OBRERA DEL POBLE 

Les idees de la classe dominant són en totes les époques, les idees dominants.

Els mitjans de comunicació social comporten una característica de la societat de classes, i la visió del món que aquests transmeten serà segons els interessos i la Ideologia de la classe dominant. 

La tendència ideològica serà la d'evitar que altres forces puguin créixer i guanyar legitimitat, així les audiències recibràn allò que desitgin rebre dins dels límits marcats que es pugui considerar perillós per la continuació i el predomini de la classe dominant.

La societat capitalista controla la producció, la distribució, el consum i la Ideologia sense la necessitat de recórrer al poder coactiu de l'Estat

  • Sociologia del coneixement (construccionisme)
Desenvolupament dels fenòmens relatius als contextos socials que afecten directament a l'opinió pública i a tot.
  • Constructivisme: l'individu te coneixements de naixement i va adiquirir de nous amb la seva experiència pròpia, on el context social intervé directament.
  • Psicologia de les multituds 
Lebon :  "multitud psicològica" que anul.la les individualitats, i converteix el poble en massa, que tendeix a seguir al grup. On les idees apareixen en forma d'imatge sobre conceptes senzills siguent un grup inconscient, impulsiu, amb contagi constant, amb atenció constant, molt sugestionable. 

+ info:
  • Teoria de la Societat de Masses
Societat caòtica, destructiva, alienant, uniforme, mediocre i manipulada per uns líders. L’elit virtuosa i racional queda relegada a un segon pla.

“Desaparició general dels elements de diferenciació que diversificaven interna- ment les societats del passat, així com el resultat paral·lel d’una pèrdua del sentit del sagrat: la tecnologia, l’abundància econòmica i la igualtat política han creat una societat homogènia, en què els homes són presa de les forces impersonals de la burocràcia i de la regimentació, sent el fanatisme ideològic el seu únic i fatal refugi del desert moral creat per l’apatia generalitzada i la incredulitat secular” (Giner)

CAUSES
  • –  Expansió capitalisme i industrialització
  • –  Creixement urbà i demogràfic
  • –  Tendència a l’igualitarisme
  •  Enfortiment de l’Estat i burocràcia
  • –  Mitjans de comunicació de masses
Cultura de masses: debat entre apocalíptics i integrats 

>> Interdependència entre les institucions que tenen el poder i sosté que, els Mitjans de comunicació s'ntegren es fes fonts de poder i autoritats socials. 
El contingut dels missatges es troba al servei de qui posseeixen el poder polític i econòmic, per col·laborar en la subordinació de les audiències al poder. És Possible veure en els missatges mediàtics, una interpretación irreal del món, de manera que actúen com instrument de manipulació, ajuda a les masses a sobreviure en condicions difícils.


TRADICIÓ EMPÍRICA
  • Tradició empírica: 
Medició de l'opinió pública mitjançant mètodes representatius, funciona com un estudi de mercat (marketing "anàlisi de les necessitats del públic"), i valora estadisticament les actituds del poble vers als seus governants.

1935, es funda Gallup a EU Enquestes científiques de l'opinió pública

En l'actualitat no es pot concebre el funcionament de les Institucions Públiques i Privades sense el seguiment periòdic d'una opinió pública dinàmica i volàtil, i a la vegada no es pot concebre res sense la existència dels mitjans de comunicació.



>> Investigaciones sobre Opinions i Actituds:

Investigacions Quantitatives de l'Opinió Pública, Psicologia social dels Anys 20, 30 escales d'Actituds :

Mesuren: Actituds, la seva Intensitat i consistència. La Existència o no de les Actituds.

Autors:
  • Escales de la distància socials (Bogardus, 1925) Mesurar la Intensitat dels prejudicis nacionals i racionals.
  • Escales de qualificacions humanes. (Lickert, 1932) Mesurar les actituds davant l'imperialisme, internacionalisme, etc.

>> En l'Actualitat es manté l'Aplicació de les tècniques dels clàssics (Lickert ...).

  • Teoria del distanciament social: els grups amb major nivell d'escolarització i estatus econòmic tenen més recursos cognitius per mantenir opinions i actituds pròpies.
  • Teoria de l'abisme polític: els grups amb menor nivell d'escolarització i estatus econòmic accedeixen a més consum de la televisió que els fa més influenciables en les seves opinions i actituds.


>> Raonar quan el subjecte de l'opinió pública ha estat el poble, en la Societat de Públics o en la Societat de Masses?

En la Societat de Públics el poble és subjecte de l'opinió pública a nivell protocolari, legal, jurídic, com a individus lliures, propietaris, etc; en canvi a la Societat de Masses és analitzat directament per extreure'n actituds i així poder manipular-les millor per generar grans grups de persones que responen en conjunt de la mateixa manera.


>> 1995 NOELLE NEUMAN
"Teoria de l'espiral del silenci" : per por al aïllament hi ha procés de conformació social

2006 Monzón 

Al segle XIX L'opinió pública a les institucions i el desenvolupament de l'opinión pública, va unit a activitats de discusión i publicitat a ateneus, acadèmies i institucions, especialmente a la Institució Lliure d'Enseynança, bars, etc; allà on els públics reunits feien l'opinión pública, i feien  conferències i es debatia sobre el tema en questió.
Manuel Conrrote, en 1888, lee la memoria en la Real Academia de Legislación y Jurisprudencia, con el título: "Influencia que la Opinión Pública puede y debe ejercer sobre el poder judicial"
L'Ateneu de Madrid, al obrir al 1884, organiza un cicle sobre l' opinió pública, amb F. de Silvela: "Opinión Pública, examinada bajo sus diferentes aspectos y modos de formarse" y Canalejas: "La opinión pública y el Parlamento". 
La Institución Libre de Enseñanza,  va oferir les millors oportunitats per l'estudi i publicitat de l'opinió pública, i es veu al seu boletí amb la traducció i publicació d' alguns autors alemanys, artícles i part de la primera tesi doctoral en aquesta disciplina. 


ACTUALITAT DE L'OPINIÓ PÚBLICA:


Persuasió, Actituds i Mitjans de comunicació

Vivim en un món dinàmic on qui communication intenta constantment persuadir les nostres opinions,  gustos, inclinacions polítiques ...

"Un missatge per ser persuasiu ha de canviar l'actitud i la conducta, i per això prèviament  ha de canviar els pensaments o les creences del receptor del missatge",  Moya (1999).


Etapes del Procés persuasiu:

  • Credibilitat de la font o l'emissor del missatge (en funció de la intenció de persuadir)
  • Les característiques del missatge en si mateix; la qualitat dels Arguments, la claredat i organització en l'eposició, l'èmfasi del missatge (si es basa en: aspectes racionals o emocionals)
  • El canal de comunicació (visual, auditiu, directe)
  • El context: les Condicions de l'ELS SEUS (Relaxat o seriós, tens o distret)
  • Disposició del receptor davant el missatge comunicatiu (on s'observa el grau de susceptibilitat o la persuasió)
  • Actituds cap als estímuls causen respostes internes davant el missatge: l'atenció, la comprensió, l'acceptació i la retenció del mateix.
  • Aquestes respostes internes si manifesten a traves de respostes observables: canvis o reforços d'opinió, variacions en la manera de percepció, accions.
+ info:

>> SAMPEDRO, Víctor. Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Ediciones Istm

En democràcia es governa en nom de l'opinió pública. Qui te en compte les seves demandes i li dóna veu i rostre, amb noms i paraules.
Periodistes, enquestadors i polítics diuen representar l'Opinió Pública, però també la gestionen: redueixen la participació ciutadana a consumir informació, enquestes de resposta i en votar. A vegades transformen el debat social en una veu monòtona. Combinant teoria i casos pràctics -des de les mobilitzacions PER Miguel Ángel Blanco Fins a la "carrera" pública de Mario Conde - l'autor analitza temes com els biaixos de les enquestes, els efectes mediàtics o el somni de la ciberdemocràcia. Recull l'evidència de como, malgrat tot, l'Opinió Pública és racional, i influeix en el govern i hauria influir encara més. Al final, es proposen vies d'Intervenció ciutadana i de reforma de les institucions. La democràcia deliberativa intenta fer compatible l'Opinió pública  com la suma d'enquestes i vots, amb L'opinió del carrer i les iniciatives de la societat civil. Garanteix que generin els Ciutadans, i rebin i posin en comú la informació necessària per que percebin els seus interessos, de manera que els governants decideixin tal com ho farien els governats, si ocupessin el seu llocc. I si no ho fan, que els resulti més difícil ignorar o manipular a l'Opinió Pública.

+ info:

http://www.akal.com/libros/OpiniOn-pUblica-y-democracia-deliberativa/9788470903823

>> CRESPI, Irving. El proceso de opinión pública. Cómo habla la gente. Barcelona: Editorial Ariel, 2000

L'autor dedica especial atenció als efectes de la Tecnologia de la Comunicació a l'Opinió Pública. 
Crespi es fa ressò d'una corrent de pensament que consigna que al nivell d'impacte de les noves tecnologies és decisiva en la Interacció entre els factors tecnològics i els institucionals, especialment els contextos històrics. Parla de com la ONU no és determinista, sinó situacional. 

Considera tres preguntes:

  1. Quanta confiança ha de ser dipositada en les capacitats del lideratge d'una col·lectivitat?
  2. Com s'haurien unir els desitjos del públic al govern?
  3. Quin hauria Ser el paper del Públic en el dia a dia del Govern?
Ho intenta respondre mitjançant la descripció i testimoni de dues posicions oposades: 
  • Elitistes -representats per Lippmann
La postura elitista clàssica diu que al desenvolupament de polítiques i programes hauria de ser responsabilitat de representants informats i responsables del poble: l'Opinió col·lectiva no hauria d'estar implicada en la política de la presa de decisions de govern de l'ONU. 
  • Populistes -de Gallup-, considerant les idees de Rousseau, de Bryce i tants altres.
La visió populista confia en la filosofia democràtica, te infinita en la puresa moral i pràctica de l'opinió col·lectiva.

+ info:
http://www.unav.es/fcom/communication-society/es/resena.php?art_id=141


La influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l'opinió pública:
  • CANTRIL 1940+ Vincles al programa radiofònic d'Orson Welles "La guerra de los mundos" (versió RNE)
Al 1983 la ràdio a EUA va emetre un comunicat d'una invasió alienigena que va commocionar la població amb atacs de pànic i reaccions en cadena, que van ser analitzaden mitjançant 135 enquestes on van extreure els perquès de que un missatge sigui creïble o no:

>> Quan una persona rep una notícia pot creure-la o no i està condicionada pel seu context, els seus coneixements personals, la seva condició moral i ètica (religiosa o no), etc. Es tendeix a buscar informació per contrastar, però sol creure-la si hi ha experts que confirmen el tema, i si el missatge te el to creïble i seriós adeqüat.


Per que el missatge sigui persuassiu i canviï actituds pot seguir dues rutes:
  • Ruta central:
El receptor del missatge fa un anàlisi profunt del tema i el raona conscientment, sent crític i efectivista.

  • Ruta perifèrica: 
Processament ràpid i mecànic, poc profund, del missatge, gràcies a un context persuasiu 

Variables motivacionals:
  • Implicació amb el tema : es personalitza el missatge per incrementar implicació, preguntes retòriques, etc.
  • Necessitat de cognició: missates positius i unilaterals, per evitar cognició.
  • Advertencia en el missatge de que hi ha persuassió

Factors que faciliten la persuació:
  • Distracció : per frenar l'analisi, i agafar indefens el públic
  • Repetició: evitar efecte desgast
  • Coneixement previ sobre el tema ( si coneixen el tema els arguments han de ser més sòlids).
Luhman Teoria de sistemes

La teoria de sistemes és una teoria amb pretensions universalistes, com un complex sistema de comunicacions, no els individus, sinó les comunicacions són les unitats constituents i reproductores dels sistemes socials.
Luhmann adopta la idea fonamental del constructivisme, segons la qual el procés d'obtenció de coneixement  construeix la realitat observada. 

+ info: 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Niklas_Luhmann

1922 Lippman : estereotips, el pensament modern en base a judicis posa en dubte la democràcia real directa.

REFLEXIÓ 
a partir de la lectura del capítol 1 “El mundo exterior y nuestras imágenes mentales” 
(La opinión pública, Walter Lippman)

1)    L’objectivitat de la premsa
 “Tergiversar la informació és un mal inevitable

2)    La importància del coneixement, el dret a saber, i el paper social de la premsa
 “Com els ciutadans obtenen informació? Com es formen les seves opinions?”

3)    La condemna de la teoria democràtica a partir d’aquestes idees: 
Pressuposa un electorat informat i imparcial
Opinió pública com a víctima (ús instrumental)

1995 Neuman: "espiral de silenci" por al aïllament del grup, conformitat social.


La discrepància que hi ha entre la nostra naturalesa que ens fa socials i persona única
fa que ens resulti difícil assimilar la idea de la gent i les societats com un tot i retre tribut
a la naturalesa social, de la persona.

L'Opinió és Publica, en essència, d'un  mecanisme que fa oossible la
cohesió i la integració de societats i grups, de les que depenen la supervivència de la
comunitat i la seva capacitat d'acció.

La lluita de posició per assolir prestigi i fama de les persones  te com conseqüència  la por al menyspreu, i es pot contrarestrar reforçat l'autoestima individual mitjançat l'educació.

En aquestes àrees s'engega un procés que he denominat "l'espiral del silenci". Aquells que en observar el seu entorn social tenen la impressió de que les seves opinions  es valoren estan adquirint més pes i aconsegueixen cada vegada més partidaris – meravellosa experiència –, se senten fortes. No tenen por a l'aïllament, així que expressen les seves opinions en públic, on qualsevol pot escoltar-los encara que es tracti de persones anònimes a les quals dirigeixen la paraula segurs de si mateixos. Els que, per contra, pensen que les seves opinions perden terrè, es fan més cautelosos i es queden callats, especialment en situacions difícils en les quals no estàn familiaritzats amb el que pensen els altres, això és, quan es troben entre un públic anònim. I el fet que un grup expressi les seves opinions amb seguretat i l'altre romangui en silenci, influeix sobre la forma en què aquesta situació es presenta al públic. El primer dels grups aparenta tenir més partidaris dels quals realment té, mentre que l'altre dóna la sensació de tenir menys dels quals en veritat li corresponen. Això, al seu torn, indueix a la gent a adherir-se a l'opinió que sembla més sòlida, mentre que els de l'altre bàndol es desanimen i fins i tot arriben a canviar d'opinió. Fins que en un procés amb forma d'espiral, un dels bàndols arriba a dominar completament l'opinió pública, mentre que en l'altre, només una minoria aïllada deixa sentir la seva veu. Suposant que arribi a sentir-se. 
El procés de l'espiral del silenci culmina en el silenci.

Hi ha un segon tipus de silenci que posa el punt final al procés de l'espiral. En aquest cas, el debat de l'opinió pública no ha conclòs realment i segueix sense resoldre's el conflicte entre els valors oposats. Més aviat continua existint sota la superfície. Però el grup vencedor en el procés de l'espiral del silenci imposa un tabú al perdedor. L'opinió guanyadora no pot discutir-se ni ser objecte de debat en públic. Una vegada que es declara tabú a un valor, – quedant, per tant, envoltat d'una muralla protectora – ningú pot expressar el seu desacord amb el mateix sense arriscar-se a quedar exclòs de la comunitat de gents íntegres i benpensants. L'oposició a un tabú d'aquest tipus, sigui a través d'una idea, un argument en contra o d'un valor que no pot expressar-se sense córrer el perill d'un aïllament total, indica que sorgeix de nou un conflicte entre valors socials.
Això ens porta a la següent definició d'opinió pública: Opinions i comportaments en àrees
carregades de valors, que cada individu pot expressar en públic preveient un bon acolliment.
Les opinions i maneres de comportar-se que poden expressar-se i exhibir-se en públic sense arriscar-se a l'aïllament, són l'opinió pública.

1. L'opinió pública com a racionalitat. És instrumental en la formació d'opinió i en la presa de decisions en una democràcia.

2. L'opinió pública com a control social. Té com a fi la promoció de la integració social i la garantia d'un nivell suficient de consens que serveixi de base per a l'adopció d'accions i decisions.

REFLEXIÓ 
a partir de l’article “La Espiral del Silencio. La opinión pública y los efectos de los medios de comunicación” (Elisabeth Noelle-Neuman)


1) Quina vinculació té l’Espiral del Silenci d’Elisabeth Noelle-Neuman amb el plantejament de Walter Lippmann I amb Niklas Luhmann

2) Explica la funció manifesta i la funció latent que Elisabeth Noelle-Neuman atribueix a l’opinió pública . 
“L’opinió pública és la nostra pell social”. Per què aquesta constatació esdevé incompatible amb l’ideal democràtic


Models de periodisme:
  1. Individual: coneixement personal, investigació, "watch dog", compromès amb allò públic, relacions govern i premsa personals, paura Gatkeeping  independent.
  2. Burocràtic: prioritat fons oficials, preservar oficialitat, audiència interessada en el govern, relacions govern prensa simbiòtiques, imparcial.
  3. Econòmic: economia, màxima rendibilitat, proveïdor de continguts, concep l'audiència com espectadors, acomodat amb el sector, i plausibilitat de la noticia.
  4. Tecnològic: inmediate-sa, informació detallada, transmissor, audiència com voayeurs, relacions marcades en temps real, l'audiència decideix què és noticia.

COMUNICACIÓ POLÍTICA 

L’activitat de determinades persones i institucions (polítics, comunicadors, periodistes i ciutadans) en què, com a resultat de la interacció, es produeix un intercanvi de missatges amb què s’articula la presa de decisions polítiques i la seva aplicació en la comunitat.

Per què és imprescindible per a la política la comunicació política? 
  • Per adoptar mesures, es necessita informació
  • Per donar a conèixer diferents postures i arribar a consensos
  • Perquè cal comunicar les mesures adoptades per garantir-ne el compliment
  • Perquè l’autoritat es legitima amb processos que necessiten comunicació
De què s’ocupa la comunicació política? 

Discursos polítics (missatge) 
Processos polítics 
Accions de comunicació 
• Debats, publicitat, esdeveniments, xarxes socials, ficció... – Mediació del missatge 
• Relació entre polítics i periodistes 
• Rutines periodístiques 
• Cobertura de les institucions 
• Assumptes internacionals 
• Creació de climes d’opinió 
• Personalització de la política 
• Crisis polítiques generades pels mitjans de comunicació – Efectes comunicatius

Estratègies:

Cesió:
  • Adequació de criteris: 
  • Equilibri entre conflicte i consens. 
  • Equilibri entre immediatesa i allargament de terminis. 
  • Dir la veritat. 
  • Relació amb els Mass Media: mantenir-hi bona sintonia, avançar-se a les seves necessitats, no privilegiar periodistes, equilibrar informació atractiva pels mitjans i la institució, adequar-se als ritmes informatius... I racionar l’ús de notes i rodes de premsa o entrevistes.

Ocultació:
  • Mentida inadvertida 
  • Confusió intencionada 
  • Suavització del llenguatge (prefixes, eufemismes o termes ambigus, personificacions o figures retòriques...) 
  • Neutralització d’informació negativa (contradiccions, relectures...) 
  • Sessions off the record 
  • Filtracions 
  • Cortina de fum
Escenificació:
  • Rodes premsa (Briefings) 
  • Esdeveniments 
  • Discursos
MEDIACIÓ DE LES IMATGES POLÍTIQUES: noves tecnologies
INTERNET I L’ESPAI PÚBLIC Globalització de la informació + Transformació de l’espai polític

RISCOS
  • Ciberdependència
  • Fiabilitat de la informació
  • Technological knowledge gap 
  • Desinformació per saturació
  • Protecció de la intimitat nul.la 
AVANTATGES 

CIUTADANS 
  • Informació (accés, transparència) i
  • participació (espais d’intercanvi d’opinions) 
PARTITS  
  • Segmentació i coneixement de l’electorat 
  • Professionalització i sofisticació de les estratègies de persuasió
NOUS FENÒMENS
  • Mobilització en situacions crítiques
  • Emergència i visibilitat de moviments de protesta política
  • Comunicació entre grups de drets humans
INTERNET I PARTICIPACIÓ POLÍTICA

VISIÓ POSITIVISTA TEORIA DE LA MOBILITZACIÓ POLÍTICA

NOVES FORMES D’INTERACCIÓ ENTRE SOCIETAT I ESTAT 
• Electorat més informat i participatiu (disponibilitat de fonts d’informació, pàgines web de candidats i partit, documents públics i governamentals) 
• Desenvolupament i major cooperació entre moviments socials i grups d’interès 
• Democràcia directa (fòrums, legislació i gestió on-line, vot electrònic)

SOCIETAT “DIVIDIDA DIGITALMENT”  TEORIES DEL REFORÇ
• Divisió global 
• Divisió social 
• Divisió democràtica


MODEL DEL PODER

  • ELITISME PUR
Control de l'esfera pública dominada per classes dirigents.
Agenda pública coercitiva. Silenciada o marginada.
Responsabilitat relacional govern mitjans, com a rivals.
Exemple: governs actuals Espanya.
  • PLURALISME
Esfera pública oberta a debat. 
Agenda política i informadora pública innovadora i inclusiva.
Responsabilitat liberal relacional govern mitjans, com a rivals.
Exemple: Estats Units.

  • ELITISME INSTITUCIONAL 
Interdependència institucional entre mitjans i govern. 
Agenda politica cooptadora, informació institucional, combinant responsabilitat social i liberal. Relació amb mitjans d'intercanvi. 
Exemple: Rei Espanya.


Apunts
@lutxana