Passa al contingut principal

opinió pública

patricia heras
Patricia Heras se quito la vida en abril de 2011 mientras cumplía tres años de condena en una cárcel de Barcelona por el montaje 4F. Se suicidió seis meses después de ingresar en prisión.

Avui dissabte 17 de gener he d'estudiar l'opinió pública, i avui a les 22:25h emeten el documental Ciutat Morta on es parla del cas de Patricia Heras, on sobretot es parla de com es manipula la informació des dels estaments públics i mitjans de comunicació sobre les coses que passen i com la societat es pot quedar al marge de saber la realitat

>> Així dedico a Patricia Heras aquest post sobre l'opinió pública.

Definicions d'opinió pública:

  • Plató: posició intermitja entre el coneixement i la ignorància. Coneixement parcial de la realitat.
  • Protágoras: creencia de les ciutats.
  • Heródoto: opinió popular.
  • Demóstenes: veu pública de la pàtria.
  • Cicerón: recolçament del poble.
  • Hegel: manisfestació dels judicis i les opinions i dels consells dels individus particulars sobre els seus propis assumptes generals.
  • San Roman: la opinió del poble sobre lo públic.
  • Erickson: la combinació d'opinions personals d'adults sobre temes relevants per als governants. 


Procés de formació de l’opinió pública:



Recorregut històric del concepte d’opinió pública:

Evolució de l’espai públic i transformacions polítics-socials.

  • Del Món Clàssic a la Il·lustració.
  • Els Fisiòcrates i les Declaracions de Drets.

Història de l'opinió pública

Des de la doxa grega, la vox populi medieval, la "reputació" de Maquiavel, les "murmuracions diverses del poble" de Diego Saavedra Fajardo o la "aparença" de Maquiavel o de Baltasar Gracián, hi ha tot un seguit de precedents que mostren com els governants han tingut, des de sempre, interès per conèixer què pensen d'ells els seus súbdits o ciutadans

>> El  terme "opinió pública" apareix per primera vegada en 1750 en l'obra de Jean Jacques Rousseau 

INICIS L'opinió dels rics:
  • Antiguitat: l'opinió pública es remetia simplement al diàleg que establien els notables, és a dir, només aquells que no depenien econòmicament d'altres. Els altres, no podien opinar i dialogar sobre les qüestions de la polis, ja que només eren aptes per a treballs manuals. Conseqüentment, imperava la marginalitat en l'espai públic i no existia el diàleg sobre els assumptes públics com discussió estesa a totes les capes de la societat.
  • Posteriorment, aquesta situació va començar a canviar. Es conceptualitzava llavors com l'opinió "del poble"
  • Durant el segle XVIII espanyol, el concepte d'opinió pública equivalia a "opinió de la multitud", normalment expressada a través d'una reunió massiva. 
  • A finals d'aquest segle, però, comença a adquirir connotacions qualitatives i adquireix les notes pròpies que li atorgaria el liberalisme, opinió pública: instrument de guia i control del governant;  Despotisme il·lustrat i es reflecteix en aquests comuns en aquesta època: 

"tot per al poble, però sense el poble" Josep II

"La millor forma de govern és la que ens ensenya a governar-nos (en el sentit de controlar) a nosaltres mateixos "
Goethe

"raoneu tant com vulgueu i sobre el que vulgueu, però obeïu!" Kant

  • El liberalisme moderat, però, va modificar el concepte d'opinió pública relacionant els "ciutadans instruïts", distingint entre opinió legal (expressada pel Parlament) i opinió natural (derivada dels ciutadans). Una opinió que només podia manifestar-se a través de mitjans jurídics reglats: la llibertat de premsa, el dret de petició i el sufragi. Això, per una banda, la va restringi,  el nombre de ciutadans instruïts era molt baix; i per l'altre la va estendre per ser instruït no era requisit ser noble o membre de les classes governants. Aquesta reformulació coincideix amb la visió dels teòrics de la democràcia liberal clàssica (Rousseau, Locke, Tocqueville)
*Es pot al·legar que ambdues concepcions estan basades en un principi bàsic de la Il·lustració de Kant: 
Què és Il·lustració?

EVOLUCIÓ: L'opinió de la població:
  • Amb el sorgiment de la cultura de masses i l'expansió tècnica, productiva del model fordista (Ford) i expansió de la burocràcia, comença un progressiu eixamplament del terme fins que a finals del segle XX el ciutadà és la població mateixa, ara transformat en "el públic" .
INICI DE LA MANIPULACIÓ: 
Sondeig de l'opinió pública Gallup:
  • En el present el concepte està íntimament lligat amb els "mostrejos d'opinió pública", aproximació que es basa en la necessitat i habilitat d'organitzacions estatals, empresarials i educatives que van començar a desenvolupar mètodes que permetien la selecció relativament imparcial de participants i la recollida sistemàtica de dades entre un ampli i variat sector del públic. Això va ocórrer entre la dècada del 30 i el 40 del segle XX. Entre els pioners en aquest sector es troba l'analista nord-americà George Horace Gallup, inventor del sondeig que porta el seu nom. Des de la dècada dels 50 va començar el criteri estadístic, la major crítica ha estat el grau de representativitat, qüestió continguda en les teories d'estadística social.

Aproximació teòrica a l’estudi de l’opinió pública:
  • La tradició clàssica
  • La tradició empírica

Tradició clàssica

Comunicació i societat
Estudis històrics de les ciències polítiques des d’una visió teòrica

Sociologia del coneixement Psicòlegs de les multituds Societat de masses

>> Opinió pública: anàlisi de dades extretes de l’estudi d’una determinada població com a tendències manifestades d’opinió pública (decisió de vot o de consum).

  • Tècnica demoscòpica: sondeig d’opinió, tècnica especulativa tot cercant l’opinió pública en els sistemes democràtics
  • –  Optimisme antropològic
  • –  Mercat de les idees: llibertat i lliure concurrència

Mode de producció capitalista (societat burgesa):
  • –  Treball del proletariat com a mercaderia; acumulació de capital (burgesia)
  • –  Falsa consciència (doble alienació

>> Societat caòtica, destructiva, alienant, uniforme, mediocre i manipulada per uns líders. L’elit virtuosa i racional queda relegada a un segon pla.


Tradició empírica


“Desaparició general dels elements de diferenciació que diversificaven interna- ment les societats del passat, així com el resultat paral·lel d’una pèrdua del sentit del sagrat: la tecnologia, l’abundància econòmica i la igualtat política han creat una societat homogènia, en què els homes són presa de les forces impersonals de la burocràcia i de la regimentació, sent el fanatisme ideològic el seu únic i fatal refugi del desert moral creat per l’apatia generalitzada i la incredulitat secular” (Giner)


CAUSES:
  • Expansió capitalisme i industrialització
  • Creixement urbà i demogràfic
  • Tendència a l’igualitarisme
  • Enfortiment de l’Estat i burocràcia
  • Mitjans de comunicació de masses

Cultura de masses: debat entre apocalíptics i integrats 


>> Influència de la classe social en l'estatus de la persona i en la formació de l'opinió pública:

Hem de partir de la idea de pertànyer a una mateixa classe social no és sinònim de posseir una identitat compartida. 

La classe social no determina:
  • ideologia
  • valors
  • tendències

La classe social sol determinar, de forma contundent:
  • el comportament social
  • les idees politicoeconòmiques
  • els seus valors ètic-morals 
  • filosofia de vida
>> comparteixen una mateix espai geogràfic i social característic, en funció del rol derivat de l'estatus atorgat per la societat

>> El benestar socioeconòmic derivat del resultat de les variables que determinen la classe social i l'estatus, condicionen determinant o influencien l'opinió de l'individu segons el principi formació exògena -que ve de l'exterior cap a l'interior- en la qual, la concepció i l'enteniment personal es crea a partir de dos fets relacionats: 
  • la percepció selectiva: dels fets en funció de les implicacions afectives i sentimentals (impuls afectiu)
  • la percepció colectiva: la que està en la base de les nostres experiències vitals desenvolupades en grup , és a dir, que les tenim en societat perquè l'home, és un animal social. 

Així, encara que l'opinió pública no està formada per la suma de les opinions individuals, ni és el resultat de l'opinió de la majoria, si analitzem la seva definició operativa: 

«Entenem actualment per opinió pública la valoració realitzada o expressada per determinada comunitat social, sobre un esdeveniment, oportunitat, problema, repte o expectativa que arriba al seu coneixement »

>> és innegable en ella, que les classes o estatus i, per tant, el context social en què es desenvolupa l'individu, realitzen una influència explícita en la tendència o rumb d'aquesta opinió col·lectiva

Des de la perspectiva de l'Opinió Pública, es dirà que l'opinió pública es troba dividida quan hi hagi diferents posicions confrontades davant determinada qüestió, per raons diferents o al marge de les divisions d'opinió que es puguin esperar per causes d'estratificació sociopolítica.


Models de relació entre poder polític i mitjans de comunicació:


Opinió pública en règims parlamentaris i en règims autoritaris



Actors del procés de formació de l’opinió pública: 
  • classe política
  • mitjans de comunicació
  • grups de pressió
  • societat civil

>> L'opinió pública avui té molt interès estratègic :

  • Els governs i empreses utilitzen els sondejos per conèixer l'opinió pública sobre qüestions d'interès com els índexs d'atur, mercat i de criminalitat entre altres indicadors socials i econòmics.

>> Walter Lippman, en el seu llibre Opinió Pública (1922) qüestiona que sigui possible una autèntica democràcia en la societat moderna. Aquesta crítica es fonamenta en la seva noció d'estereotip de la que és inventor: els esquemes de pensament que serveixen de base als judicis individuals converteixen en il·lusòria la democràcia directa.

>> El filòsof alemany Jürgen Habermas va desenvolupar una teoria de gran influència sobre el sorgiment de l'opinió pública:

L'opinió pública és un debat públic en el qual es delibera sobre les crítiques i propostes de diferents persones, grups i classes socials. 

Després del seu desenvolupament al segle XVIII, l'espai públic on és possible l'opinió pública i que és "controlat per la raó" entra en declivi, ja que la publicitat crítica donarà poc a poc lloc a una publicitat "de demostració i manipulació ", al servei d'interessos privats. 

>> Les tesis d'Habermas han estat contrastades críticament, pel que fa a l'evolució de l'opinió pública, per la historiadora francesa Arlette Farge en el llibre Dire et mal dire (editorial Seuil, París, 1992) on l'autora posa de manifest que l'opinió pública no emergeix solament de la burgesia o de les elits socials cultivades, sinó també de la gran massa de la població. Aquesta, que Farge estudia a partir dels informadors col·locats en tot París per l'Inspector General de Policia, enceta els conceptes de "llibertat d'opinió" i "sobirania popular".

>> El sociòleg francès Pierre Bourdieu ha afirmat, de manera cèlebre, que "l'opinió pública no existeix", tenint en compte que l'estadística no és garantia d'imparcialitat, doncs al ser una anàlisi social no hi ha neutralitat valorativa en la formulació dels protocols i qüestionaris. 
Els mitjans de comunicació, a més de prendre postura, difonen les opinions que desitgen. Altres crítiques resideixen en temes tècnics tal com el grau d'error mostral, mida de la mostra, representativitat de la població, etc. No obstant això, hi ha en l'opinió pública contemporània un grau alt de confiança als sondejos degut en gran part a la influència dels mitjans de comunicació.

>> Noelle Neumann desenvolupa amb notable repercussió seva la teoria sobre l'espiral del silenci (1995). Segons aquesta autora, l'individu, per no trobar-se aïllat, pot renunciar al seu propi judici o evitar exposar-lo públicament si considera que no respon a l'opinió dominant o als criteris que socialment estan considerats com "normals". Aquest temor a l'aïllament formaria part de tots els processos de conformació de l'opinió pública, concepte que mantindria vincles estrets amb els de sanció i càstig.


Els mitjans de comunicació i la formació de l'opinió pública

Paper polític dels mitjans de comunicació: models de relació. Democràcia deliberativa

a influència dels mitjans de comunicació en el procés de formació de l’opinió pública. 


Les teories sobre els efectes persuasius dels mitjans:

  1. Teories de l’impacte directe. Comunicació propagandística.
  2. Model dels efectes limitats. Comunicació persuasiva.
  3. Efectes poderosos sota condicions limitades. Tematització. Espiral del silenci. Agenda, priming i framing 
La influència dels actors polítics en el procés de formació de l’opinió pública


Comunicació política: redefinir la percepció de l’espai públic i la participació democràtica:
  • Comunicació política. Definició i components
  • Democràcia mediàtica. Campanyes electorals i comunicació institucional.
  • La mediació de les imatges polítiques i les noves tecnologies.


-----

OPINIÓ PÚBLICA
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
ESRP centre adscrit UB
Dra. Lorena Gómez

apunts de Judith Díaz Garcés 
@lutxana

Entrades populars d'aquest blog

Rituals de Sant Joan. NIT DE BRUIXES

Per Sant Joan, a part de tirar petards, també hi ha rituals per a fer. 


Foc i fogueres
-Saltar la foguera per purificar-se.
-La tradició diu que si els enamorats salten una foguera set vegades agafats de les mans, seran feliços plegats la resta de les seues vides.
-Era costum acostar-hi els infants per prevenir-los dels mals.
-També com a mètode purificador, es llençaven objectes vells i cabeces d'alls per menjar-se-les després.
-Si una brasa o una espurna toca la roba que porta una persona aquesta Nit, la persona es casarà abans que acabi l'any.
-Tradicionalment es tiraven brases als pous per purificar l'aigua.
-Les cendres, per la seua banda, tenen la capacitat de guarir els ulls de poll, les malalties de la pell, els grans de la cara, els eczèmes i eviten la suor de les mans.
-Per guarir malalties o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja per damunt de les brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen (millor no provar-ho).

L'aigua -Segons antigues tr…

alimentació per grup sanguini

Segons James i Peter D' Adamo cada grup sanguini te unes necessitats i unes característiques pròpies que fan que uns aliments els siguin més beneficiosos i altres menys. 

Video que explica la compatibilitat com a personalitat entre grups sanguinis:
https://youtu.be/EQ1fsOm8Udc

Dons hi ha 4 tipus de dietes a seguir segons el teu tipus de sang: Sang del Tipus 0Sang del Tipus ASang del Tipus BSang del Tipus ABLa bona o mala assimilació dels aliments està condicionada pel nostre grup sanguini fins al punt que en cada grup: A, B , AB i O, hi ha aliments que són perjudicials , altres beneficiosos i altres neutres . Asseguren que moltes malalties poden deure al mer consum d'aliments no adequats per al nostre grup sanguini . D'altres, en canvi , ens ajudarien a curar . Fins i tot afirmen que en això està la raó que moltes persones no aconsegueixin aprimar-se quan es posen a dieta .
El doctor Landsteiner va descobrir la raó de per què unes persones morien després d'una transfusió d…

Virginia Blanes el corazón del dragón #misticacreativa

Este verano he descubierto por casualidad, como las mejores cosas, a esta gran mujer que ha supuesto en mi vida un antes y un después Virginia Blanes.
La descubrí buscando dragonesen Internet, en concreto las palabras " corazón de dragón" y las metáforas de la vida.
*simbología del dragón
El dragón encierra nuestra parte de sombra, eso que hay en nosotros y que, pese a la fuerza interna que tiene, no queremos aceptar pero que está allí. La sombra es una realidad del mundo dual que nos hace que si amamos a algo odiamos a lo contrario, que si deseamos esto, evitamos aquello. La pureza no puede existir en un mundo dual y de eso es de lo que se encarga el dragón, en decirnos que hay parte de sombra en nosotros. La famosa idea del amor incondicional sólo es posible si no hay sombra, y porque no es siempre posible vivir así, tememos al dragón. En resumen: el dragón defiende todo aquello que no queremos ver, por eso se le teme. ¿Qué es entonces vencer al dragón? Es alcanzar la pureza d…