Dreceres i biaixos en el procés d’assimilació de la informació de l’entorn.
Podem prendre decisions amb bases equivocades.
+ funcionar de manera adaptativa, als demés, a l'entorn
+ pensar en els demés i actuar coaccionades per aquests, no de manera independent
+ compendre l’entorn que m’envolta
Part del cervell està orientat a l’entorn social per desenvolupar-se amb:
> esquemes d’orientació social de les persones
> procés automàtic d'acció prenent models externs que sembla que funciones
> capacitat limitada a l'experiència personal ( per això sempre va be conèixer noves maneres de fer)
Elements bàsics de la manera de pensar del cervell:
+ No es cognitivament possible tenir atenció a dues coses alhora.
+ Estructures bàsiques:
- Esquemes
- Heuristics (eines) no material, que facilita.
- Dreceres: errors i biaixos.
- Rol de l’emoció (pensament Vs emoció).
1. Esquema
Marcs sobre temes específics per organitzar la informació .
Sistema simbòlic d’organitzar la informació.
1.1. 3 Processos d’organització d’esquemes mentals
(pautes habituals)
- Atenció.
Filtres mentals. Quina informació rebem? percebem?
No tot acaba formant part de l’esquema.
- Codificació.
Cadascú emmagatzema la informació de la seva manera, segons els seus esquemes previs.
- Recuperació.
Descriure la informació més consistent. Primera vegada tens una mala experiència, que condiciona totes les altres. Es fa servir quan maneguem molta informació. Com i què es recorda està molt influït pel coneixement cultural.
1.2. Conseqüències / de seguir els esquemes grupals socials:
- Perseverança
Davant d’allò contradictori
(el meu esquema mental és el correcte).
- Confirmació. Profecia autocomplerta.
Si penses que et pasarà alguna cosa dolenta, potser et pasa:
+ “Veus t’ho deia que pasaria” > Presentiment.
+ Teràpia de canvis cognitius conductuals: canvis d’esquemes.
ex) Relació de parella: repetició d’esquemes i patrons.
+ Canvis de procés > reproducció física > patró de relació: pares i fills.
ex) maltratador: lectura cultural, patriarcal, masclisme. etc.
Maltractada, sempre repeteix el mateix patró i va amb parelles “maltractadores”.
*Estructura molt important a la vida.
*Pràctica a classe: Joc de la foto.
Quatre persones es fiquen en fila i sense mirar-se i els hi dius que facin la cara dels següents sentiments / situacions: festa, enterrament, boda, excursió, etc. >> segueixen esquemes similars, rituals diferes, canvi de context.
S’adapten a l’esquema.
> Organització tancada, limitada, que no em deixa veure més possibilitats.
2. Heurístics.
Dreceres creades degut a la sobrecàrrega cognitiva.
ex) Hamlet imatge de la calavera “ser o no ser”, monòleg, encara que realment en aquell moment de l’obra no agafa la calavera, però és la imatge comuna que pensa la gent.
Aplicar regles senzilles per decisions complexes sense massa esforç.
Representativitat
+ Semblança amb allò “típic” ignorant prevalença
gnorant les dades reals associen la realitat amb allò més típic.
ex) mortandat dels joves: pensem que serà per accidents de transit: tumors ( estadística real).
*Tueslky & Kaneman
+ Economía: psicologia del rumor (nobel).
> percepció construïda en la societat i entorn.
> típic i tòpic.
ex) com t’imagines l’aspecte d’una bibliotecaria?
Disponibilitat
+ Sobreestimació degut a la facilitat de portar-ho a la ment
+ “Priming” Disponibilitat incrementada en virtut de l’exposició. Processament automàtic
Exposició prolongada a un estimul: 10 arguments.
Disponibilitat al canvi de comportament > tendències.
ex) pastera: molt expossat als mitjans crea prejudici > idea més habitual de la immigració ilegal.
>aquests prejudicis ens poden passar mala passada: comportament no correcte amb la realitat.
+ Processament automátic:
Pensament ràpid, no el pots aturar, i facilita la vida.
Ajuda a decidir ràpidament i influeix al comportament en una situació de sobrecàrrega cognitiva.
3. Errors i biaixos.
Error 1.
Biaix envers allò negatiu
En som propensos. Pot representar amenaces a la nostra seguretat
(diferència amb els Heurístics). és més fluctuant.
> funcionalment son iguals (sense càrrega cognitiva).
- negativitat sense dades reals
- en som propensos
- tendència negativa
- pot representar amenaces a la nostra seguretat
> si ens pot afectar a l’autoestima, tenir el biaix, en vers allò negatiu per protegir-nos.
ex) crec que suspenderé l’exàmen: protecció de l’autoestima.
Biaix optimista
Fal·làcia de planificació (el futur avantposat a l’experiència)
Excepció: Preparar-se para el pitjor .Si esperem informació negativa
ex) vacances: demà em passaré tot el dia estudiant.
*Exepció: preparar-se per el pitjor. Si esperem informació negativa.
ex) Si veiem que puc anar una 1 hora cada dia al gimnàs, surto de la feina a les 6, és possible.
Errors 2.
Pensament màgic: llei de la semblança, similitud.
- Llei de contagi: s’adquireixen.
- Llei de la similitud: s’assemblen i comparteixen propietats.
> Influència més enllà de la realitat física.
> Controlar el que veus i el que no veus.
ex) Heidi: yo pienso / Rotermeier: superyo / Pedro: real.
Pensament contra-fàctic: Què hagués passat si?
- D’alçada > penediment. ex) si hagués estudiat...
- Baixada > esperança, minvar pèrdues.
> compensar el dol d’una pèrdua. ex. “està millor mort, estava molt malalt”.
* Compensar el resultat d’ experìencies i estats emocionals.
> error? > més enllà d’aquest parxe emocional no soluciones, ni evolucions, no superes, “futurible”, no es pot comprovar.
>> sovint ens quedem només amb l’error, encara que somiem amb grans somnis que ens facin canviar o avançar, en general la gent enraona, pensa, i viu, així.
Situació de sobrecàrrega (habitual): + esquemes + dreceres + errors.
4. Biaixos : L’atribució de l’acció
- Biaix d’auto-benefici
Èxit, sóc bo; fracàs, mala sort
- Efecte actor-observador
Diferències en atribuir fracassos
- Diferències entre grups
propi (endogrup) i aliè (exogrup)
Davant de qualsevol fet cerquem una explicació, per la necessitat de tenir control de les circunstàncies que l’envolten (control, apareixen trampes).
- Tendències que apareixen (volem saber) el “perque” de les coses:
*psicologia social (poder, actituds, normes, grans normes del comportament social).
> rumor, totalitarisme, etc.
> i allò del cada dia?
+ Biaixos:
+ Atribució
Cercar les causes de qualsevol cosa.
+ Autoatribució
Causes del meu comportament.
+ Heteroatribució
Comportament d’un altre. Causes del comportament aliè.
* Auto (meu) i Hetro (veí): atribucions de cada persona.
Quan jo explico el comportament hi ha dos tendències d’atribució:
1. Autoatribució Interna:
En funció com la seva personalitat, algun item propi, es teva, tret especial personal.
*Depèn de tu mateixa. ex) Arribar tard: he arribat tard: aquesta classe no interessa: control propi
2. Autoatribució Externa:
Factors aliens al control de la persona: sort, casualitat, algún ha possat fora de tu.
*Raó externa a la persona. ex) he arribat tard: ha hagut accident: no ho pots controlar.
AUTO HETERO
INTERNA 1 2
EXTERNA 3 4
3. Hetero atribució Interna:
Ella arriba tard per que s’ha quedat adormida: control intern de la persona.
4. Hetero atribució Externa:
Ella arriba tard per que el tren s’ha parat: no control, extern.
+ Biaix d’auto benefici:
- Èxit: sóc bo ( causes internes).
- Fracàs: mala sort ( causes externes).
* Tendència explicativa general del comportament en persones que no presenten cap patologia.
ex) hi ha accident a sants: auto atribució interna: Aquest matí ho he pensat.
+ Diferències en l' atribució del fracàs:
- El meu fracàs: mala sort (protegim la nostre autoestima).
- El fracàs de l’altre: és tonto.
Efecte actor-observador: diferències en atribuïr fracassos.
+ Diferències entre grups:
- Propi: (endogrup) --- fracàs --- extern
--- èxit --- intern
- Aliè: (exogrup) --- fracàs --- intern
--- èxit --- extern
*va be verbalitzar
*l’atribució dels èxits / fracàs si es el propi grup o si es un altre.
* tendència general no exclusiva del comportament humà
JOC > 2 persones A ii B.
1. A vol seduir a B, sempre
Perquè?
A vol alguna cosa de B. A te la culpa.
2. A vol seduir a B, abans mai ho havia fet.
Perquè? a B li ha passat alguna cosa, A ha canviat.
3. A vol seduir a B. Mai ho havia fet amb ningú.A està enamorada.
4. A vol seduir a B. Ho fa sempre amb tothom.A pendó.
5. A vol seduir a B, i B es deixa.Ningú no ha tractat de seduir a B. A va desesperat.
*davant de l’estimul reacciones, per canviar l’explicació dels fets.
+ Biaixos: Teoria de la Covariació
Una mateixa història, segons la informació que tens, canvia la atribució.
Indueix > manipular la informació d' aquests aspectes per canviar la opinió i el perquè.
Biaixos de la covariació:
Un altre aspecte que ens fa canviar la explicació d’un cas: Factors:
- 1. Consistència.
- 2. Distintivitat.
Què passa davant d’estímuls semblants?. A no va fer mai això fins que va conèixer B. Hi ha una diferència determinant.
- 3. Consens
Què fa la resta davant del mateix estimul?. Tothom vol seduir a B, B està molt bona.
5. Rol de l’emoció
En la presa de decisions. L’aspecte emocional (és sempre en tensió) influeix.
+ Quin rol te l’emoció en el nostre pensament? (consciència)
1. L’estat d’ànim. És el fil conductor de la memòria. Congruent amb els records.
- Bon humor > tot positiu > fal.làcia de planificació.
- Mal humor > mal record ! tot surt malament, no m’en surto.
> El record és congruent amb l’entorn emocional.
*Percepció certa, real, psicòlegs > Què és allò que no és negatiu? > Busca el perquè?
2. Contaminació mental.
Falta de control davant d’informació sobtada que genera emoció.
(Intentar sempre no pendre decisions sobtades).
- Positiu: parella va 1 mes be > anem a viure junts.
- Negatiu: primera baralla > deixar la parella.
> cercar l’equilibri: raonar be pros i contres.
3. Consciència de la temptació.
Minvar sentiments negatius.
Risc a llarg termini. ex) Bar: primeres rondes d’alcohol bo, 2a, dolent.
>Davant de cada situació emocional > temptació > minvar pensament negatiu.
Anar de compres, anar de festa, menjar xocolata > grans a la cara.
*scoop: expresso café, NY, car i petit.
+ Som conscients d’una part de la pel.lícula.
+ Trobar el problema: identificar > raonar > sol.lucionar.